2/10/07

"Antifranquisme d'abans"

L'Avui publicava el mes de setembre, un article d'Enric Frigola sobre el llibre de Teresa Pàmies (editat per Cossetània Edicions) Ràdio Pirenaica, emissions en llengua catalana de Radio España Independiente (1941-1977). A continuació podeu llegir aquest article:

"Quan s'ha escrit sobre la importància que els mitjans de comunicació van tenir en els últims anys del franquisme i en la consolidació de la democràcia, se situa en lloc preferent la premsa escrita: tant la televisió com la ràdio mantenien un missatge únic amb la censura com a eina de control. La resta era pur entreteniment -també controlat.
No és gens sorprenent, doncs, que la ràdio no hagi estat objecte de gaires anàlisis, malgrat que a Catalunya foren moltes les iniciatives contra les línies oficials establertes, sobretot en emissores locals i comarcals, de petit abast.
Així, no és estrany que Ràdio Pirenaica hagi estat poc estudiada fins ara: on era aquella misteriosa emissora? Per què es deia Pirenaica? Qui era, i com era, la gent que la feia?
Aquestes preguntes re-ben resposta a Ràdio Pirenaica, emissions en llengua catalana de Radio España Independiente (1941-1977), de Teresa Pàmies, ella mateixa col·laboradora de l'emissora durant molts anys amb el pseudònim de Núria Pla.
Pàmies explica els avatars històrics de l'emissora però, especialment, rememora els casos de totes les persones que contribuïren a fer que l'idioma català hi fos pràcticament sempre present, que és un episodi menys conegut encara que la història de l'emissora mateixa.
Emili Vilaseca (de nom de guerra Jordi Català), mort a l'exili i a qui Teresa Pàmies dedica el llibre, fou el creador i primer redactor i locutor del programa en llengua catalana. Se'n parla, d'ell , i també de Josefina Vives (Marina), Marcel Plans (Pere Sabater), Victòria Pujolar (Montserrat Canigó), Josep M. Sendrós (Joan Camí), Ester Berenguer, Leonor Bordau, Lourdes Giménez i, naturalment, de Jordi Solé Tura, que hi va romandre dos anys a començament de la dècada dels 60.
El llibre recull també una mostra dels comunicats que s'emetien i de qui els signava, amb el risc evident que això comportava. Algunes de les signatures corresponen a persones encara vives i ben conegudes."

Article d'Enric Frigola extret del diari Avui el mes de setembre de 2007.