30/6/08

"Itineraris a peu per la Vall Fosca" presenta un escenari singular del Pallars Jussà a través de l'excursionisme

El llibre Itineraris a peu per la Vall Fosca. 15 excursions, de Sergi Galanó Muñoz, es presentarà el dimecres 2 de juliol, a 2/4 de 8 del vespre, a la llibreria Catalònia, a Barcelona.
La introducció a la presentació anirà a càrrec de Víctor Estadella Esterri, enginyer industrial, muntanyenc especialitzat en la Vall Fosca i col·laborador del llibre.

Resum:
Més enllà de l’increïble potencial hidroelèctric de les aigües de la capçalera de la Vall Fosca i l’explotació que se’n fa, poca cosa es coneix de la Vall Fosca, malgrat tenir una disparitat de paisatges espectacular i unes possibilitats en el camp de l’excursionisme del tot excepcionals. Itineraris a peu per la Vall Fosca vol donar llum a tot allò que ha romàs a les fosques durant massa temps; descobrir i comprendre a través de camins oblidats, valls verges i muntanyes emblemàtiques, cadascun dels ingredients que, en la seva mesura justa, componen el que avui coneixem com la Vall Fosca: la gent, els pobles, les tradicions, el patrimoni romànic, la natura…

Sergi Galanó:
Sergi Galanó (Barcelona, 1974) descobrí, ja de ben petit, la seva passió per la natura i, en especial, per la solitud de les muntanyes pirinenques. Dissenyador gràfic de professió, el 2001 decidí canviar la seva rutina de vida i obrir el refugi Tacita, a la Central de Capdella. Des d’aleshores ha estat membre actiu en la lluita a favor d’un canvi de model de desenvolupament a la Vall Fosca, i és membre fundador del grup d’electors Alternativa per la Vall Fosca.

29/6/08

Llibre: “Els capitells del claustre de Santes Creus”

L’art dels monestirs del Císter, vist superficialment pot semblar excessivament senzill i auster. Com gairebé tot a la vida, només cal “gratar” una mica per tal d’adonar-se la complexitat que amaga a dins.
No vull dir que el gòtic del Císter sigui recarregat. Tot el contrari. Però dins de la seva sobrietat, hi ha un autèntic món de simbolisme, el significat del qual tot sovint s’ha perdut o és de difícil interpretació.
Visitar el Monestir de Santes Creus és una experiència que paga la pena. Però si no saps el que s’ha de mirar, perds molts dels detalls que cal conèixer. Jo només l’he visitat una vegada i ja fa uns anys –era l’època de l’Institut–. L’únic record que em queda és la tomba de Pere el Gran, feta amb una “banyera”
Aquest llibre ens redescobreix un element del patrimoni de Santes Creus que segurament queda una mica en segon terme. Dins del claustre, construït al segle XIV en època de Jaume II, trobem un total de setanta-nou columnes amb capitells que sorprenen per la seva temàtica.
D’un banda, hi ha una varietat de temes prou significativa. D’altra, ens trobem amb el “trencament” d’un dels principis de l’art cistercenc. És ben diferent de la resta de claustres que trobem als altres monestirs de l’orde com són Poblet i Vallbona de les Monges.
Aquest llibre fa un estudi d’aquests capitells. D’una banda ens proposa un itinerari per a la visita i permetre conèixer els elements esculpits. Per això divideix el claustre en quatre àrees (nord, sud, est i oest) i explica cada un dels capitells: descripció i característiques de les representacions que hi ha.
Una segona classificació és per àrees temàtiques: temes bíblics, animals (mamífers, aurs, rèptils, mitològics, monstres), humans, vegetals i heràldica. Finalment ens trobem una aproximació d’interpretació simbòlica dels elements més significatius.
Finalment, cal destacar la bellesa de les fotografies. La impressió i edició del llibre es molt acurada, detall que s’agraeix, així com el format apaïsat.

Article del web Diari d'un llibre vell sobre el llibre Els capitells del claustre de Santes Creus (Cossetània Edicions), de Josep Baluja Barreiro i Jesús M. Oliver Salas.

27/6/08

Josep Igual guanya el III Premi de Narrativa Cristòfol Despuig, que editarà Cossetània

Josep Igual (llibresebrencs.org)

L'escriptor Josep Igual ha guanyat el III Premi de Narrativa Cristòfol Despuig, convocat per l’Ajuntament de Tortosa, amb l'obra Quaderns deltaics, que editarà Cossetània. El treball inclou una selecció d'anotacions del dietari de l’autor entre el 2001 i el 2007, amb escenaris de les Terres de l’Ebre, sobretot el Delta, on resideix, i també el Maestrat, on va néixer.
Igual (1966), que viu a Sant Carles de la Ràpita, s'ha dedicat a la narrativa, a la poesia i al periodisme. Darrerament ha presentat el llibre de poemes Ditades al vidre. El 2007 va publicar el recull de narracions Faules mamíferes i l’antologia poètica Poemes escollits (1987-2007), el 2006 els perfils biogràfics Retrats de butxaca i la novel·la Torn de nit el 2005. També destaquen en la seva producció les novel·les El cor cansat (1997), Cabotatge (1997) i els dietaris L’any de la fi del món (2000) i El rastre dels dies (2003).

Més informació a:
Llibresebrencs.org

26/6/08

"Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)" es presenta a Saragossa i a Sant Pol de Mar

El llibre Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos) es presentarà a Saragossa el divendres 27 de juny, a les 19:30, al local de l'Asoziazión Cultural Nogará. La presentació anirà a càrrec de Jorge Romance, periodista i blogaire, i de José Antonio Bergua, defensor del català a la Franja.
Em dic Mireia també es presentarà dissabte 28 de juny, a les 19:30, a Sant Pol de Mar, a la Sala Polivalent. La presentació anirà a càrrec de Saül Gordillo, blogaire, director de l’Agència Catalana de Notícies i autor del llibre Nació.cat, i de Joan Arnés, blogaire i 3r tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sant Pol (ERC).

El Kaos segons Ametller

Ventura Ametller (Capgròs.com)

S'acaba de recuperar a càrrec de Cossetània la novel·la de Ventura Ametller Summa kaòtica, i dins de la mateixa operació editorial ha aparegut per primer cop la continuació, Resta kaòtica, jugant amb els significats primaris de la suma i la resta com a operacions matemàtiques elementals, tot i que un observador mínimament lletrat, havent advertit que summa duu dues emes i es refereix, per tant, a compendi total, veurà també que resta no indica cap subtracció, sinó que es refereix a allò que queda per concloure. Efectivament, encara que els dos llibres formen part d'un tot -l'argument, els personatges-, sembla oportuna i apropiada la decisió editorial de presentar-los en volums separats, no tan sols per reflectir les condicions històriques, sinó també per l'entitat formal de cada peça en si mateixa.
Jo no sé fins a quin punt estudiants, crítics i lectors en general tenen avui present Ventura Ametller en les sempre estranyes oracions de la literatura catalana. Per les seves característiques, aquest autor no és una raresa insòlita en el panorama general de la literatura europea del segle XX, però perquè un novel·lista amb aquests trets i aspiracions de tot ordre, però sobretot formals, es faci adequadament visible cal una societat cultural en què els àmbits de l'ortodòxia siguin prou clars, definits i potents per deixar espai mediàtic i acadèmic a les heterodòxies. Això passa a la literatura anglosaxona, a França, a Alemanya i a Itàlia en mesura potser més reduïda, fins i tot en la literatura hispànica, i en dic així per poder-hi incloure aquesta rifa històrica que tenen a Sud-amèrica. Queda clar que el cas de Catalunya és, per dir-ho de forma suau, més problemàtic, i autors sens dubte importants, com Ventura Ametller, que en altres cultures tindrien el seu espai, a la nostra depenen d'operacions puntuals i particulars per existir.
Vaig conèixer la nove quan, passada la primera joventut en braços de la poesia -amb més o menys èxit-, els de la meva generació ens giràvem cap a la narrativa, i va ser l'enyorat amic Valerià Pujol qui me'n va parlar. Veig ara igualment recuperades part de les seves paraules al pròleg de la Summa, on parla de Jarry, Apollinaire i Valle-Inclán com a referents de l'autor; jo hi afegiria Musil i Proust. I, sense ànim d'esmenar la plana a ningú, més que en el Guernica de Picasso, el kaos -real o retòric, depèn de des d'on es miri- d'Ametller em fa pensar en els deliris obscurs i vermells, i molt més bigarrats, de George Grosz, en concret amb les obres corals, en L'enterrament d'Oskar Panizza.
Estem, per tant, davant d'un autor que se situa en el deixant de la gran tradició de l'esquerra intel·lectual europea dels temps de les grans revolucions. Estem davant d'una obra practicada per un autor sense deutes estilístics que, des de la desmesura de l'acumulació, desacomplexat pel que fa al preciosisme estètic o als prejudicis de no barreja de codis, de la retòrica de l'excés en fa una raó de ser, un ordre, una intenció. El títol mateix de la primera entrega, essent un oxímoron des del rigor dels significats, és una declaració de propòsits inequívoca: queden molt enrere les cosmovisions tancades i perfectes del Segle de les Llums, però la fragmentació i la descentralitat del pensament actual, inclòs per descomptat el pensament artístic, també és susceptible de recopilació, i per això genera també un llenguatge propi, un llenguatge convuls, sorollós, colorista i negre alhora, que Ametller desenrotlla amb energia i mà ferma amb total coherència amb el seu projecte.
En els temps actuals, on impera un practicisme mercantilista que fins i tot sembla excessiu dir-ne eclèctic, d'una actitud i d'uns resultats com els de Ventura Ametller es fa difícil dir-ne res que no sembli un tòpic. Tots plegats acabem donant arguments als mestretites! A cop d'aspirar a blindar-la d'antiretòrica, els guardians de l'heterodòxia solen acabar generant una retòrica pròpia, i, tret que s'exerceixi des d'un poder molt fort, tota retòrica juga a la contra d'allò que pretén enaltir.
L'obra d'Ametller és important, consistent, arrossegadora, discutible en algun punt -la pràctica sistemàtica de la forma no perifràstica del passat simple, per exemple- que no afecta la bondat del tot, sinó que fins i tot n'accentua la dimensió satírica, substancial en el díptic ametllerià, i se situa entre els grans magmes aristotèlics de la primera meitat del segle XX, procedents dels escolis del romanticisme per hipertròfia de les convocatòries de masses corals en un temps en què encara la tecnologia virtual no havia desactivat la força de la presència real de les poblacions enardides, un temps que els que ja tenim una edat encara hem conegut amb una certa esplendor, o sigui no mediatitzades per operacions comercials. Un temps en què el discurs literari tenia -li calia- una important dimensió escènica, ritual, mal que es presentés en forma sarcàstica. L'obra d'Ametller no està lluny, en aquest sentit, de l'Espriu de Primera història d'Esther. Ametller, reiterem-ho, és un gran autor, però, ¿és prou gran la literatura catalana per acollir-lo com es mereix?

Notícia de l'escriptor Miquel de Palol al diari Avui de dimarts 24 de juny sobre les obres Summa kaòtica i Resta kaòtica, de Ventura Ametller.

23/6/08

«Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)» passa del bloc al paper i es presenta a Tortosa

Presentació de Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos) a Tortosa

La història del llibre Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos) és sobretot la història d'un bloc d'internet. Ahir, els seus autors, Mir Roy i Manel Riu, van presentar la novel·la, editada per Cossetània Edicions, a la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, en un acte organitzat per l'associació Blocaires Ebrencs. La protagonista, Mireia Galindo, va ser la primera musa eròtica de la blocosfera catalana, amb un bloc molt popular perquè parlava de política, d'educació, de viatges i sobretot de sexe. Com deia en el primer escrit del 21 d'abril del 2006, a Mireia li agradava «la política, la fideuada, el sexe, llegir, votar Esquerra a les autonòmiques i Convergència a les generals». El punt de vista era el d'una noia d'uns 25 anys, professora d'institut, que escrivia amb sentit de l'humor, faltes d'ortografia i amb una innocència intencionada, explicant les seues experiències, fantasies i pensaments més íntims. Només més endavant va saber-se que Mireia Galindo era, en realitat un personatge de ficció, creat a quatre mans per un matrimoni de professors de secundària de Benavarri, a la Franja de Ponent.
El bloc va deixar d'actualitzar-se amb noves històries ara farà un any, el 25 de juny de l'any passat, però Manel Riu i Mir Roy van continuar molt actius a internet, a través d'un compte al servei d'internet Twitter. A més, tant Riu com Roy van participar el febrer d'enguany en el dinar de germanor de la segona edició de l'Ebrebloc, i és per això que l'entitat Blocaires Ebrencs van decidir convidar-los ahir a presentar el seu llibre. Mireia Galindo també va tenir una rèplica al territori, el bloc Diari sexual d'una ebrenca a la ciutat, que fa pocs dies ha deixat de publicar.

Post del blog La Marfanta, publicat també al diari El Punt del 22 de juny per Gustau Moreno, sobre el llibre Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos).

22/6/08

Manel Riu i Mir Roy: "La Mireia rebia molts correus però els polítics mai no van respondre les seves 'cartes cotxines'”

Manel Riu i Mir Roy

"Quan vam crear el blog Mireia, volévem construir-hi una novel·la en què la seua narradora dietarista fos naïf, descarada, xoldrista, baldragues, foteta, sentimental, valenta…, i que parlés en dialecte central", diuen els autors a l’epíleg del llibre Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos). I ho van aconseguir. La parella Mir Roy i Manel Riu, professors de secundària naturals de la Franja, van començar a escriure, des de l’anonimat que confereix internet, el bloc de Mireia Galindo. Ara, han convertit la història en un llibre.
Què va ser primer, la novel·la o el blog? És a dir, si la novel·la es va beneficiar del suport internet o el blog ha estat plasmat en un llibre.
Abans no existís el blog, havíem creat uns personatges i havíem ideat una estructura de viatges, trames, pastitxos literaris... En el moment en què vam decidir que la veu narrativa fos la d’un dels personatges (Mireia), la idea d’obrir el blog va venir tota sola: un espai on obligar-nos a una regularitat en l’escriptura i on tot el que havíem pensat s’anés transformant en el dia a dia. La novel·la editada recull el que va aparèixer al blog; però amb moltes modificacions, reestructuracions, afegits, eliminacions...
Qualsevol semblança entre la Mireia i els autors del llibre és pura casualitat (fins i tot el nom de la Mir)?
Pura casualitat. Mir és un nom propi que ve de la Mare de Déu de la Mir, una ermita que és a Escarlà (un poble ribagorçà del municipi de Tremp). I la nostra novel·la és literatura. De la mateixa manera que tothom entén que no és J. K. Rowling qui vola amb l’escombra, sinó Harry Potter, tothom ha d’entendre que, tot continuant amb el món de la màgia, els “polvos màgics” són de la Mireia i no nostres.
Quan decidiu sortir de l’armari?
En el moment en què ja tenim allò que ens pot defensar: la novel·la editada. El blog era un esborrany (públic, però esborrany) i, per tant, un producte irregular, imperfecte, defectuós. Nosaltres no volíem assumir l’autoria d’un “work in progress” sense tenir el producte final que n’havia de sortir.
El fil argumental de la història gira entorn de dues variables: el sexe i la política. La intuïció em diu que la vessant eròtica de la Mireia té més ganxo que la política i la fideuà juntes. M’equivoco?
Creiem que el fil argumental de la novel·la recorre, més aviat, un món de personatges, històries, situacions... que dissimulen la seva autèntica naturalesa. La nostra Mireia en deia “Sommersbys”. Hi havia un “Sommersby” del qual Nabokov n’estava fascinat: les ales d’una papallona que aparentaven ser unes fulles d’arbre que contenien, fins i tot, una imitació de gota d’aigua, amb refracció de llum inclosa. Lolita de Nabokov és, per a nosaltres, la millor novel·la del segle XX; una novel·la amb ales de papallona, tot i que és possible que algú es pensi que només són fulles d’arbre, fulles d’arbre amb ganxo.
Com es fa un blog a quatre mans?
Discutint molt. Quin remei!
Parlem de l’estil: podria semblar un atreviment demanar-vos si les faltes d’ortografia – i les paraules no normatives- són intencionades, però crec que no em posaria en un jardí si ho fes, oi?
Les faltes d’ortografia eren de la Mireia; per bé que ara ella, en alguna entrevista post mortem, ens ha acusat de ser-ne els culpables. No li ho discutirem pas; més que res perquè el nostre metge ens ha recomanat no mantenir disputes amb els nostres personantges.
I l’accent? Sou uns mestres en l’art de despistar... Ningú no sospitaria que la Mireia posteja des de la Franja...
Gràcies; però és fàcil escriure en dialectes diversos, xeic, me cag en ses putes, goita, ospa! Ben diferent seria parlar-los, i aquí no hi arribem.
El blog barreja realitat i ficció. I si no que li ho preguntin a Saül Gordillo o a Gaspar Hernández...
Saül i Gaspar són dues persones encantadores que van saber entrar en el joc de la Mireia. La història sexual amb Gaspar Hernàndez és pura invenció; en canvi, el relat de la trobada entre la Mireia i Saül Gordillo s’apropa força al que realment va succeir entre nosaltres i Saül.
La Mireia ha arribat a tenir 4.000 visites diàries. Com és el perfil del lector habitual?
Bé, 4.000 van ser les visites del dia de la presentació a la Catalònia; la resta de dies no hi havia, ni de bon tros, tantes visites. Els lectors eren de tota mena: homes, dones, gent molt jove, gent no tan jove...
Heu canviat la trama en funció dels comentaris, en el sentit l’espontaneïtat d’internet us hagi permès fer del blog alguna cosa semblant als llibres de “tria la teva aventura”?
I tant que hi ha hagut canvis en el que havíem previst! Per exemple, la trobada entre la Mariona i la Mireia mai no s’hauria produït a les Terres de l’Ebre si no hagués estat pels nombrosos lectors ebrencs que teníem en aquell moment.
I de correus, en rep molts la Mireia?
La Mireia rebia molts e-mails; alguns més agosarats que d’altres.
Algun polític ha respost els posts o les "cartes cotxines"?
Els polítics mai no van respondre a les seves “cartes cotxines”.
La conversió del blog en llibre ha rebaixat les intencions dels autors? Per exemple, el títol inicialment era Em dic Mireia i no m’agrada empassar-me segons quin semen...
Sí, aquest és el títol que encara figura al contracte amb Cossetània Edicions; però cal dir que l’editor, Jordi Ferré, va fer ben fet d’aconsellar-nos que el canviéssim. Pel que fa al conjunt de la novel·la, no hi ha hagut cap rebaixa; més aviat, amb el llibre, hem pogut arrodonir la novel·la d’una manera que el blog no permetia.
L’aventura no ha estat exempta de maldecaps. El famós “cacau de la FACAO”, la polèmica amb l’escriptor Toni Ibáñez, l’aparició d’una Mireia Galindo real professora de Secundària... S’han resolt amb final feliç?
El jutge ha desestimat la querella que la friki-fatxa FACAO va presentar; la qual cosa ens entristeix. Encara confiem que la FACAO tingui temps (entre manifestacions amb Democracia Nacional, falsificacions d’adhesius i articles de lloança als que destrossen locals on es parla en català) de presentar una querella contra la novel·la. Héctor Castro, gran secretari de la FACAO, t’ho implorem agenollats. Quant a la Mireia Galindo real, ens agradaria molt poder parlar amb ella. Ens sap sap greu que hagi tingut problemes per culpa nostra; però nosaltres no sabíem que hi havia una “Mireia Galindo” quan vam crear la nostra Mireia i, a més a més, mai no vam dir, ni al blog ni a la novel·la, que la nostra Mireia es digués “Mireia Galindo”.
El pròleg diu que el llibre és la conseqüència d’un favor sexual... L’epíleg ho desmenteix...
El pròleg (Aixís és aixòs) el va escriure la Mireia; l’epíleg (Epíleg sobre valents) el vam escriure nosaltres. I el nostre metge ens ha recomanat no mantenir disputes...

Entrevista de J. del Moral a Manel Riu i Mir Roy al Diari Digital eldebat.cat

20/6/08

Segons la revista Vèrtex, "Cels de safir" va ser el llibre de muntanya més venut entre el març i l'abril de 2008

La revista de muntanya Vèrtex, en el número 218, situa Cels de safir. Les ascensions catalanes més emblemàtiques als 14 vuitmils (Cossetània Edicions), d'Eduard Sallent, com el llibre relacionat amb el muntanyisme més venut entre el març i l'abril de 2008.
Vèrtex és la revista de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), i en el número corresponent al maig-juny d'aquest any també destaca com a novetat editorial el llibre Josep Milà. L'amor a la muntanya neix fins i tot en temps de guerra (Cossetània Edicions) de Francesc Roma i Casanovas.

19/6/08

"La catosfera literària. Primera antologia de blogs en català", de diversos autors

Era evident que si queia a les meves mans n’acabaria fent una ressenya. Potser més que una ressenya en serà un comentari personal. És evident que al llibre no estan tots els que són, ni som tots els que estan. Per sort, la blogosfera en català, la catosfera, com diuen per aquí, és rica i diversa. Es fa impossible abastar-la tota. Ens movem per cercles d’interessos, doncs. Casuals. I aquests, de tant en tant, es toquen amb d’altres cercles, per tornar a enllaçar-se de nou. I multiplicar-se. Som com anelles obertes on van enganxant-se de noves. I en cauen de velles. I en aquest moviment pendular de satèl·lits (amb algun planeta de referència) les forces gravitatòries muden sense cap llei aparent. Més que la fidelitat a la causa, el que ens mou és les ganes de fer causa comuna. El nostre veïnat n’és un exemple clar. Veïns i veïnes blocaires que anem i venim pels replans, apareixem i desapareixem segons muda el vent.Alguns, però, som penells inamovibles, fidels a un tarannà comú.
Cent blocaires, doncs. Podien haver estat més però s’imposava un límit. L’epígraf “literària” fa honor a la selecció. I m’he decidit a fer-ne recompte. Evidentment, fer els percentatges aquí és fàcil. Afegiu un «%» darrera cada total i ja el tindreu fet!
I com és la nostra catosfera literària? Doncs bàsicament masculina, del Principat i quarentona (jo la clavo!). Hi 64 homes per 31 dones (5 són ni carn ni peix, ja que no ens confessen el sexe; que en deuen tenir, no?). Tot i que hi ha de tots els colors i edats, la majoria es troba entre els 30 i 40 anys i quasi tots són individuals (només hi ha 3 de co.lectius). Els jovenets apreten amb força, però són minoria: que tinguin menys de 25 anys n’hi ha 9; de 26 a 30, 7; de 31 a 35, 15; de 36 a 40, 16; de 41 a 45, 17; de 46 a 50; 19 (però aquests encara som joves, eh?); de 51 a 55; 4; de 55 a 60, 2; i més de 60, 2! El ("La", en aquest cas) més jove, amb 19 anyets (L’esperança de la utopia) -no la perdis mai!; el més gran (d’edat, que no d’esperit), amb 63 (Novel.les oblidades). Tot i que hi ha força coqueteria a la catosfera: 16 blocaires no ens confessen l’edat. Total, que el 40% passa dels 40 tacos. Uns pipiolos, doncs!
No hi ha gaire anonimat. Amb tot, només hi ha 20 blocaires que donem el seu nom propi al del blog. La resta, 66 són títols eufemístics (alguns, de debò que són originals: Apunts des de dalt el baobab, Verba volant, scripta manent) però no tenen cap problema a donar el seu nom i cognoms reals en el llibre. En canvi n’hi ha 14 que s’amaguen sota pseudònim (jo mateix, per exemple). Hi ha 34 que diuen que han publicat algun llibre o publiquen habitualment. Jo crec que en són força més.
N’hi ha que tenen noms ben peculiars. En això els catosfèrics som, com tots els bloguers, originals. N’hi ha que tendeixen per l’anglès (Letters, words and poetry –no us perdeu els seus concursos dels divendres!, Itching like grass –un dels més lúcids analistes de la política catalana actual, o Remote Viewers), s'encaminen cap el llatí (Ilercavònia, Meo quidem animo) o senzillament tenen noms difícils de recordar, per impronunciables (Dipofilopersiflex II -un francòfon de pro, o [BLOG;RNiA 1.0], un dels veterans, amb cinc anys a les espatlles), o es pengen pel francès, (com la Violette Moulin –pura poesia a flor de pell).
Es fa difícil de fer-ne categories i fer capelletes. Podríem fer dos grans grups: narració i assaig.
I dels que escriuen narració, això és, posts literaris escrits pel gust d’escriure. Són la majoria. És el que dona gruix i consistència a l’obra. Antaviana -fina i sensible, Ara plou –però el seu blog és un sol de primavera, Cal Seixanta –se li adiu el nom, De Roquetes vinc...a Tortosa baixo –jo no, L’habitació grisa –un diamant en brut: dels cinc millors posts de l’antologia, El pèndol de les oscil.lacions –aquest volarà alt, Poeta per un dia –doncs crec que té corda per més, Nausica –un home mesurat i escuet, No em diguis que és un somni –energia illenca, La veïna del pis de sota –li puc cobrar royalties pel nom?, Vilafestuc,...
A destacar-ne algun entre tots els cents posts? Doncs tots els que he anat citant fins ara. I alguna descoberta que m’ha encaterinat: Segons literaris –pel seu intel.ligent elogia a la seducció per la seducció, El cuirassat Potemkin -«has d’escriure perquè és a tu a l’únic a a qui has d’agradar», Castell de cartes –pura prosa poètica, Diari d’un captaire moral –assaig de la ludopatia, Els dies i les dones –l’amor perdut... d’una bici!; Frania –fons i formes, Josep Pujol –l’amor al bosc.
En tenim que s’especialitzen en tems com la lexicografia (Gazophilacium), o la llengua (Vent de Cabylia). Entre aquests, els que fan autocrítica del món blocaire (qui no h fet mai un post sobre el món dels blogs o blocs?): El quadern d’Alberts Calls –un llibreter espavilat, Poca Mandra –que reivindica la frase “Ens llegim!”, Reflexions de mitjanit –que demana tenir coratge 2.0, Remote Viewers –que no li agrada qui s’amaga en la carronya anònima, El basar de les espècies –un elogi per l’escriptura,...
També tenim de poesia, com per exemple: Anotacions Rizomàtiques –poesia avantguardista, B&N, Espais tacats -sempre acompanyada d’imatges, És hora d’hissar els somnis -alguns ja són un vers en si mateix, o Platxèria -que no s’hi dedica, però que ha presentat un poema. O que podríem anomenar prosa poètica: De passeig -un post captivador, el seu: L’altra cara de la lluna –blog de seguiment obligat, La nit de la iguana –tan bo com la peli, Salms –l’editor del Bloc de lletres, un pilar catosfèric de referència, doncs; Ultralocàlia,..
Alguns escullen posts autobiografics: Flaneuse –un dels blogs que tenen pedigrí, Propense –que fa el post més llarg, però divertit, Versos que em fan absent, La vida diferida -una interessant descoberta,..; o ens parlen de viatges propis (Amu Daira). Tenim posts de ciència o filosofia (Blog de ciència –indispensable si us interessa el tema; Ciència filosòfica –d’un humor intel.ligent, o Verba Volant); de narració històrica (Aristòcrata i obrer –sobre Daniïl Kharms; Elquemaietvaigdir –sobre les variacions Goldberg, L’home dibuixat –un dels blogs més prolífics, Centpeus –sobre el manuscrit Voynich,...); i és clar, els eròtics o pujats de to (La Cuca al Cau –un blog de culte pels amants del gènere; la Llum de dona –encisadora sempre; o un servidor de vostès, en Malerudeveure’t – un aprenent de tot i mestre de re). N’hi ha de temàtics: sobre educació (La meva escola –un pèl nyono, em sap greu dir-ho)¸ d’anàlisi política o actualitat social (Bitàcora a lloure, Diari d'Albert Balada, Itching like grass) i molts amb un vis còmic envejable (Melicotons al sementer; llàstima d’aturada!). I és clar: també hi ha els escriptors que veuen en el blog la seva projecció. Tens un racó dalt el món –encara no heu aprticiapt als seus jocs literaris? Assumpta Montellà – que potser encara busca el setè camió, en són un exemple.
N’hi ha que podríem dir costumistes, sobre aspectes quotidians: Núria Aupí –un dels més seguits, La panxa del bou –una autèntica màquina de postejar intel·ligentment o Sega de Mots.
I per acabar, trobem els que fan crítica literària: De tard en tard -un editor que creu en la literatura 2.0), eLiteratura, Entrellum -un activista catosfèric, El llegidor pecador -quin nom!, LlunÀtic les seves ressenyes són èpiques, Tinta Xinesa –m’esquitxa sovint, Tirant el cap –sobre la Fira de Frankfurt, Tot és possible –«Llegir és el plaer més gran que hi ha després d’escriure»; (jo en podria afegir un altre...), i una llaga corrua.
I des d’on escriuen? No és fàcil determinar-ho, perquè uns són d’un lloc i viuen o treballen a un altre. I en les presentacions no queda clar. Prenc en consideració des d’on bloguegen quan ho diuen, perquè 13 són apàtrides. O no recorden on viuen... ;-) De la resta, del Principat en som 64, si no em descompto, que podria ser (14 del Barcelonès, 7 del Vallès oriental, 6 del Gironès, 5 del Vallès occidental, 4 del Baix Ebre, 3 del Baix Llobregat, 3 del Tarragonès, 3 de l’Alt Camp, 2 del Maresme, 2 d’Osona, 2 de la Selva, 2 del Segrià, 2 del Baix Camp, 1 del Garraf, 1 del Bages, 1 de la Garrotxa, 1 del Baix Penedès, 1 de la Noguera, 1 del Solsonès, 1 d’Anoia, 1 del Baix Empordà i 1 del Montsià); 7 de les Illes (6 de Mallorca i 1 de Menorca),); 12 del País Valencià (2 de València, 2 de la Safor, 2 de la Costera, 1 del Baix Vinalopó, 1 de la Ribera del Xúquer, 1 de la Ribera Alta, 1 del Baix Maestrat, 1 de la Marina Baixa, 1 de l’Alacatén), 3 d’Andorra i 1 de l’Alguer.
I de què es viu a la Catosfera? És evident que no d’escriure posts. Tot i que jo sempre he pensat que podrien desgravar a Hisenda! Podríem dir que no ens guanyem les garrofes al tros, ni pescant sardina, ni picant totxo, o baixant a la mina, ni fent cantonades, ni en una cadena de fàbrica (bé, sí, un almenys em consta que un dels nostres catosfèrics més llegits ho ha passat malament anant de feina temporal en feina temporal),... Amb tot, diríem que el noranta per cent, tenim els dits fins (que ningú se m'emprenyi, ara; tots hem hagut de suar de valent a temporades: a veremar, a recollir deixalles, moure mobles, fer de caixers, de manobres o pizzeros); però som del sector terciari la immensa majoria: i entre aquests, els vinculats a la docència guanya de llarg; hi ha 19 professors (d’institut o facultat), 4 mestres i 4 estudiants universitaris; del món del llibre o els mitjans de comunicació, completen la meitat del percal; 2 són escriptors, 6 del món editorial, 1 bibliotecari, 1 impressor, 6 gestors culturals i 4 periodistes. I la resta? 1 metge i 1 infermera (que no són parella!), 2 dissenyadors, 3 ofimàtics-informàtics, 2 biòlegs, 1 psicòleg, 1 filòsof, 1 sociòleg, 1 músic. També h ha del món empresarial: 2 enginyers, 1 consultor, 1 comercial, 1 investigador de mercats. I evidentment, per tancar el cecle, no podien faltar els polítics (2) i els funcionaris (4)! Dels que no diuen amb què obtenen la suor del seu front (però segur que estarien en un dels anteriors grups), n’hi ha 14. Potser són rics i no ho sabem?
Fins aquí el buidatge de LCL. Felicitats a tos per fer-la possible, I ara, el que cal fer és seguir-la omplint de posts, d’idees i de projectes. I ja vindran més antologies. O escatologies. O això esperem...

Salut i blogs!

Post al blog Malerudeveure't, del Veí de dalt, sobre el llibre La catosfera literària 08. Primera antologia de blogs en català (Cossetània Edicions).


17/6/08

Pep Riera: "Més enllà dels anells diu les coses clares sobre els Jocs Olímpics, encara que siguin lletges"

Presentació de Més enllà dels anells a la Llibreria 22 de Girona

Pep Riera, director de la col·lecció Fora de Joc, va assegurar en la presentació del llibre Més enllà dels anells, de Jordi Camps, que es va realitzar el dimarts dia 17 de juny a la Llibreria 22 de Girona, que l'obra parla clar sobre els Jocs: "l'autor diu en el llibre les coses clares sobre els Jocs Olímpics, encara que aquestes siguin lletges, i documenta les seves afirmacions".
Riera va explicar que en el llibre no hi ha gestes esportives sinó que hi ha la història dels Jocs que "va més enllà dels anells". Tot i així, segons el presentador del llibre, "no és un treball contra els Jocs, sinó sobre els Jocs". També afirma que en l'obra s'explica com es fa la tria de les ciutats organitzadores dels Jocs Olímpics: "actualment s'ha convertit en una subhasta milionària". També parlà del paper que ha tingut Samaranch: "aporta molta informació sobre el català que va ser president del COI i el retrata en una mesura més aproximada a la realitat que la idea que se'n té d'ell."
Per la seva part, l'autor Jordi Camps comentà que ha pogut fer el llibre gràcies "a haver guardat molts papers durant anys que al final han servit per alguna cosa i a la dèria que tinc des de petit per l'esport." Camps afirmà que a nostra país la crítica als Jocs s'ha amagat segurament a causa del paper que ha tingut Samaranch en el COI, cosa que ha fet que "els Jocs Olímpics siguin intocables i que no se'ls pugui criticar". En el COI ha fet com en tota la seva vida, adaptar-se a les circumstàncies i com sempre, sortir-se'n".
L'autor afegí un apunt final: "en el llibre hi ha moltes dades i també anècdotes olímpiques com una en què s'explica que als anys 40 i 44 en plena segona guerra mundial en els camps de presoners es van fer Jocs Olímpics d'amagatotis."

Més enllà dels anells

Miquel Riera publicà un extens reportatge sobre el llibre Més enllà dels anells (Cossetània Edicions), de Jordi Camps al suplement Presència de divendres 13 de juny. Riera destaca l'ull crític de l'autor a l'hora de repassar la història no esportiva dels jocs.

"Ho diu ben clar en el pròleg el periodista Jordi Camps (Malgrat de Mar, 1960): "Que ningú busqui en aquest llibre gestes esportives. No les trobarà. Aquesta és una altra història. Una història que va més enllà dels anells que simbolitzen més de cent anys de l'inici d'una idea de la qual queda ben poca cosa." Més enllà dels anells (Cossetània) repassa, doncs, la història no esportiva dels jocs olímpics i ho fa, a més, amb l'ull crític que comporten l'experiència i els coneixements de l'autor, membre de l'equip fundacional d'El 9 Esportiu de Catalunya i actualment director adjunt d'El Punt.
Camps ha subtitulat el seu llibre Política, gegantisme, comercialització, corrupció, dopatge i discriminació en els Jocs Olímpics i ho justifica pel fet que aquests "són alguns dels pecats que han atrapat l'olimpisme durant més d'un segle"."
"Jordi Camps comença el seu recorregut per la història no esportiva dels Jocs pel final fent un repàs de com i per què la Xina ha aconseguit finalment organitzar l'esdeveniment, tot i el règim dictatorial que governa el país i les continues i nombroses violacions dels drets humans que hi ha."
"Explica les dificultats per organitzar a Grècia els primers jocs, recorda el curiós cas de Sant Louis, atorgats primer a Chicago, viatja fins a les olimpíades que Hitler va voler dedicar a la glòria del nazisme, repassa el paper d'Alemanya després de la Segona Guerra Mundial, i totes les contradiccions i problemes que hi va haver entorn de la participació a través d'un sol comitè o de dos."

16/6/08

Marta Viladot: "Em van dir que al Kilimanjaro no calia experiència"

La decisió d'anar al Kilimanjaro, ¿va ser a causa de la feina com a periodista?
A la feina, la majoria de dies parles de coses que acaben de sortir, sobre la marxa, i de temes molt diferents els uns dels altres. I també tens predisposició a parlar amb la gent... Potser sí.
Però vostè explica que no tenia cap experiència de muntanya.

Vist amb temps, allò va ser una mica d'embolic, perquè jo no tenia ni calçat de muntanya ni tan sols una motxilla. Havia tingut un hivern complicat i no sabia gaire bé cap on tirar. Però tenia ganes de posar-hi distàncies i fer alguna cosa diferent. A més, sabia que per l'època que hi anava ho faria sola i em venia de gust escampar la boira. Volia fer turisme d'aventura i també me n'hauria pogut anar a Austràlia.
Però va triar una aventura en una muntanya de prop de 6.000 metres, a l'Àfrica.

Jo ja havia estat a Kènia deu anys abans, que és des d'on es veu millor tot el Kilimanjaro, encara que la pujada la vaig fer des de Tanzània. Em va caure a les mans un fulletó on deia que no calia experiència a la muntanya i vaig preguntar...
Què fa diferent el Kilimanjaro d'una altra muntanya com, per exemple, l'Aconcagua ?

L'Aconcagua és una muntanya que té uns mil metres més, però hi puja un tipus de gent bastant semblant al del Kilimanjaro.
Però es relaciona molt amb el mal d'altura.

Depèn, perquè tant el pot tenir una persona amb experiència com una que no en tingui. El navarrès Iñaki Ochoa de Olza va morir el maig passat a l'Annapurna per un edema i havia fet pràcticament tots els vuitmils de la Terra. Es tracta de fer l'aclimatació com cal. El problema és que de l'Himàlaia no se'n pot baixar de pressa, perquè sovint s'ha d'escalar, mentre que al Kilimanjaro ja tenen lliteres preparades, perquè les rutes es fan caminant."
Fragment de l'entrevista d'Ismael Carbó a Marta Viladot, autora del llibre La pedra d'Omari. Una aventura al Kilimanjaro (Cossetània Edicions), publicada al diari Avui el dissabte 14 de juny.

El llibre "Més enllà dels anells" analitza la part més desconeguda de la història dels Jocs Olímpics

El llibre Més enllà dels anells (Cossetània Edicions), de Jordi Camps, es presentarà el dimarts 17 de juny, a les 8 del vespre, a la Llibreria 22 de Girona.
La presentació del llibre anirà a càrrec de Pep Riera, director del diari El 9 Esportiu.

Resum
Els Jocs Olímpics són l’esdeveniment esportiu més gran del nostre temps, però també són molt més que esport. Són fraternitat, universalisme i internacionalisme, però també política, gegantisme, comercialització, corrupció, dopatge i discriminació. No hi ha res que sigui bo i prou. Tampoc els Jocs Olímpics. La història, les decisions que han anant prenent, o que no han pres, en cada moment els dirigents olímpics, ens mostren com els ideals del fundador de l’olimpisme modern, el baró de Coubertin, van quedar ràpidament superats pels esdeveniments. Avui els Jocs són un èxit esportiu i econòmic, però ja no tenen gairebé res a veure amb el que va començar el 1896 a Atenes. L’ús polític de l’esport està indissolublement lligat amb els Jocs Olímpics i els de Pequín en són un clar exemple.
El Comitè Olímpic Internacional proclama la seva independència, però està collat per les multinacionals que li asseguren la supervivència econòmica i en mans de les Nacions Unides, que diuen qui pot i qui no por competir en els Jocs.

Jordi Camps Prat
Jordi Camps (Malgrat de Mar, 1960) és llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB. Es va iniciar en el món del periodisme a la meitat dels anys setanta fent les cròniques de l’atletisme de Calella a la revista local Estela. Ha estat corresponsal d’esports al periòdic El Maresme i a El Mundo Deportivo. També ha col·laborat a la revista de Calella El Nunci, al periòdic El Correo del Maresme i a Ràdio El Masnou-Maresme de la Cadena 13. El 1986 entra a la redacció d’El Punt on formarà part de l’equip fundacional d’El 9 Esportiu de Catalunya (2002) com a director adjunt. Ha estat el coordinador del volum dedicat als esports de la Biblioteca Bàsica de les Comarques Gironines, editada l’any 2000 per El Punt i de les edicions de l’Anuari de l’Esport Català dels anys 2004, 2005, 2006 i 2007 editats per El 9 Esportiu de Catalunya.

14/6/08

Ajudant a néixer la catosfera literària

El 26 de novembre passat em va arribar un missatge del més enllà. Però no d´un més enllà metafísic, sinó de fora de les Terres de l´Ebre, concretament del Vallès. L´enviava el Toni Ibáñez, un conegut blogaire que viu a l´Entrellum. Empeses pel Marc Vidal, s´estaven començant a coure les primeres Jornades sobre la Catosfera, que tindrien lloc a Granollers a finals de gener, i en Toni era el coordinador de la taula sobre literatura. És interessant analitzar minut a minut l´anar i vindre dels correus electrònics aquell 26 de novembre, de forma resumida:
12.51 Toni Ibáñez fa un primer contacte i m'exposa la idea de crear un blog amb un recull de posts literaris en català i/o publicar un llibre, i fer una llista de blogaires a qui convidar.
13.06 Des de Tortosa, accepto l´oferta de col·laborar en el projecte.
14.20 Toni Ibáñez concreta la idoneïtat de fixar un nombre màxim de 100 posts per al recull i planteja la dificultat de trobar una editorial.
15.36 Proposo posar-me en contacte amb Cossetània Edicions per oferir-los la publicació.18.23 Jordi Ferré, de Cossetània Edicions, accepta des de Valls la proposta d´editar el recull de posts literaris.
22.30 Sani Girona, des de Vilanova i la Geltrú, després d´haver rebut un missatge del Toni Ibàñez, s´afegeix al projecte de forma entusiasta, comença a proposar idees i a elaborar la llista que anirem completant entre tots.
Com es pot veure, aquest projecte va germinar en poques hores gràcies a les eines que ens facilita internet que, si se sap utilitzar, no aïlla les persones, sinó que construeix ponts de coneixement mutu.
Pocs dies després, a través d´una crida oberta, es convidava a tothom que enviés el post que consideressin millor, abans del 31 de desembre de 2007. Se´n van rebre 138 d´arreu dels Països Catalans.
El segon dia de les Jornades sobre la Catosfera, un cop acabada la taula Blogs & Literatura i després de conèixer i reconèixer a molts companys i companyes blogaires, ens vam reunir els quatre membres de l´equip (Toni Ibáñez, Sani Girona, Jordi Ferré i jo mateix) per tal de posar en comú la lectura prèvia dels posts rebuts i decidir quins i quants en quedaven fora. Aquesta fou la tasca més dura, perquè cap de nosaltres té vocació de jutge i, almenys jo, en cap moment m´he considerat part d´un "jurat", sinó d´un grup de persones que hem engegat un projecte amb il·lusió al qual hem convidat la resta a afegir-s´hi. Per tal de ser coherents i cenyir-nos a la xifra que havíem considerat inicialment, i tenint en compte criteris de qualitat, temàtica i adaptació al format de llibre, elegirem els 100 posts finals.
Durant el mes de maig es podien palpar en blogs d´arreu les mostres d´alegria en rebre a les seves cases la materialització del projecte: el llibre La catosfera literària. Primera antologia del blog en català. El 16 de maig, a Vallromanes, i amb en Toni Ibáñez com a amfitrió, es va dur a terme la festa de presentació del llibre, amb presència de 37 dels coautors, i jo em sento satisfet d´haver contribuït a crear les il·lusions compartides que es notaven a les cares, als petons, a les encaixades de mans, i vaig xalar com un crio intercanviant signatures amb uns i altres.I aquesta és la petita història d´un llibre solidari en la seva creació, i solidari en la donació dels drets d´autor, que seran destinats a les escoles Bressola de la Catalunya Nord.

Més informació a:
http://jmtibau.blogspot.com
www.escriptors.cat/autors/tibaujm

Article de Jesús M. Tibau al periòdic l'Accent sobre el procés d'elaboració del llibre La catosfera literària

13/6/08

Entrevista a Eliana Comelada en el nou reportatge de NetTv.cat CN

NetTv.cat CN ens ofereix un nou reportatge, el 210.
Aquesta vegada és una entrevista amb l'autora, dietista i historiadora de la cuina catalana Eliane Comelade, que ens parla del seu llibre publicat més recentment (a l'editorial Cossetània) dedicat a la cuina de la poma (amb més de 600 receptes de tot el món).
El pròxim (que serà publicat en 4 llengües, com a mínim, a finals 2008) es centrarà a la cuina de Cerdanya
Recordar, com sempre, que podeu escollir i visionar els altres 209 reportatges disponibles, cercant-los de tres maneres: cronològicament, per persona i/o entitat, o també introduint directament, si el coneixeu, el n° del reportatge que voleu visionar. També recordarem l'adreça de correu electrònic: info@nettv.cat que teniu a la vostra disposició, per contactar, enviar suggeriments de reportatges, entrevistes, etc...

Notícia al diari digital Vilaweb, sobre l'entrevista a Eliana Thibaut i Comalada, autora del llibre La cuina de la poma, que aparegué a NetTv.cat CN.


"Cuba a Catalunya" es presenta a Vilafranca del Penedès en el marc d'una exposició sobre el llegat dels indians

El llibre Cuba a Catalunya. El llegat dels indians (Cossetània Edicions), de Tate Cabré, es presenta divendres 13 de juny, a 2/4 de 8 del vespre, a l’Auditori Caixa Penedès - Fòrum Berger Balaguer, de Vilafranca del Penedès.
La presentació comptarà amb la presència d’Ainaud de Lasarte, doctor en dret i historiador, de Tate Cabré i Massot, autora dels textos i fotografies del llibre, de Josep M. Olivé, de Cossetània Edicions, i de la cantant cubana Lucrecia, que recitarà uns poemes. L’acte també inclourà la inauguració de l’exposició “Cuba a Catalunya. El llegat dels indians”, comissariada per Mireia Olivé, que es podrà visitar fins al 13 de juliol de 2008 en el mateix espai.

12/6/08

El primer volum de la «Història de la Conca de Barberà» es dedica a l'art

Han fet falta gairebé 500 pàgines per explicar i il·lustrar sobre paper l'evolució de l'art a la Conca de Barberà. Història de la Conca de Barberà. Història de l'art és, doncs, el primer volum d'una extensa col·lecció que vol descriure minuciosament la història de la comarca i des de tots els àmbits. Coordinada pels historiadors Joan Fuguet i Carme Plaza, aquesta publicació fa un recorregut des de l'art romànic fins al contemporani, l'argenteria, l'arquitectura industrial i l'arquitectura popular. Destaca, per exemple, «la desequilibrada» importància de l'art gòtic en relació amb els altres períodes històrics que s'hi tracten.
Vint historiadors i arqueòlegs han participat en la publicació del primer volum de la Història de la Conca de Barberà. Història de l'art, que vol ser «una recopilació sintètica d'estudis sobre la producció artística» des de l'època medieval fins a l'actualitat, segons els coordinadors de l'obra, Joan Fuguet i Carme Plaza.
En gairebé 500 pàgines, els articles que el lector hi podrà trobar estan explicats de forma didàctica però rigorosa. Destaca, per exemple, «la desequilibrada» importància de l'art gòtic en relació amb els altres períodes històrics que s'hi tracten, però que s'entén si es té en compte que Montblanc va ser una de les principals ciutats del Principat durant els segles XIV i XV. En l'apartat dedicat al monestir de Poblet s'hi ha hagut de dedicar «una extensió ponderada» però que «permet tenir una visió global del monument».
L'arquitectura, la pintura i l'escultura són els elements cabdals a través dels quals es tramen els diferents capítols, dels quals també destaca el referent a l'època moderna (segles XVI-XVIII) en què es destaca el palau dels Queralt a Santa Coloma i la construcció i reforma de gran part de l'arquitectura religiosa i civil. La tercera gran època d'esplendor de la comarca, igual com a la resta de Catalunya, va ser durant el modernisme, època en què neix el cooperativisme. En l'apartat d'arquitectura industrial hi ha espai per als pous de gel, molins paperers i hidràulics, i en el de l'arquitectura popular, les barraques de pedra seca, marges i pous d'aigua.
Aquest primer volum ha estat editat conjuntament pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà i Cossetània Edicions amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona i el Centre d'Estudis de la Conca de Barberà.


Notícia de N.R. al diari El Punt de dilluns 9 de juny, sobre el llibre Història de la Conca. Història de l'Art.

El llibre Historia de la Conca de Barberà. Història de l'Art, coordinat per Joan Fuguet i Carme Plaza, es presentarà divendres 13 de juny, a les 8 del vespre, a la Capella de l'Antic Hospital de Santa Magdalena, a Montblanc.
La presentació de l'obra, organitzada pel Consell Comarcal de la Conca, anirà a càrrec de Josep Bracons i Clapés, professor de l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya. L'acte comptarà amb l'assistència de Josep Poblet i Tous, president de la Diputació de Tarragona.

El llibre "La vida al voltant d'un riu" descriu les formes de vida que es poden trobar a les aigües fluvials

El llibre La vida al voltant d'un riu (Cossetània Edicions) ja es pot trobar a les llibreries. L'obra, de la col·lecció La vida al volant de... inclou un pòster gegant que il·lustra les explicacions.

Resum:
Aquest és un llibre per a tots aquells que estimen la natura i en volen conèixer els secrets. Un llibre per saber quants animals, insectes, ocells, peixos i plantes viuen a les aigües d’un riu. Amb boniques il·lustracions que ens ajudaran a conèixer, pàgina rere pàgina, el meravellós món que s’amaga dins i al voltant d’un llac.

11/6/08

El TN Comarques i TV Lleida es fan ressò de la presentació del llibre de la Mireia a Lleida

El TN Comarques de TV3 en la seva edició de Lleida i el canal televisiu Lleida TV han dedicat reportatges del llibre Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos), de Manel Riu i Mir Roy, arran de la presentació que es va portar a terme a la capital del Segrià el dimarts dia 10 de juny.
Aquest és el vídeo del TN Comarques:

I aquest és el reportatge de TV Lleida

Es presenten les bases del XXVI Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, que editarà Cossetània

La regidoria de cultura de l'Ajutament de Vinebre ja ha publicat les bases del XXVI Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, que editarà Cossetània. A continuació us oferim les condicions del certamen literari.

Tema
Treballs inèdits de narrativa i no presentats a altres premis pendents d’adjudicació

Presentació
En fulls DIN-A4, mecanografiats a 2.100 espais per full (30 línies de 70 caràcters), per quintuplicat i escrits en català i a una cara i degudament enquadernats. Els treballs no hauran d’ésser signats, a la portada s’hi haurà de fer constar el títol. S’hauran d’acompanyar d’un sobre tancat on anirà escrit exclusivament el títol, i a l’interior del qual hi haurà de constar el nom, els cognoms, l’adreça, el telèfon i la signatura de l’autor/a o qualsevol altra dada personal que es vulgui fer constar.

Termini d'admissió
El 25 de juny de 2008. No podran optar al premi els treballs que no hagin tingut entrada a l’Ajuntament en aquesta data. Sí que seran admesos els que portin el segell de correus de data 25 de juny de 2008 o anterior.

Extensió
De 75 a 150 fulls

Altres condicions
No podran premiar-se obres ja guardonades en altres concursos o bé subvencionades anteriorment per qualsevol entitat o institució. L’obra guanyadora, original o inèdita, restarà propietat de l’autor. Si en el termini d’un any, l’entitat convocant –que tindrà els drets de publicació de la primera edició -no l’ha publicada o no és en curs d’impressió, l’autor serà lliure d’editar-la tot fent-hi constar les circumstàncies del premi. Un cop publicada, haurà de lliurar-ne 25 exemplars a l’organisme convocant. L’obra serà editada per Cossetània Edicions. L’Ajuntament no està obligat a retornar els treballs no premiats si no han estat recollits dins del termini de 30 dies següents a la data del premi. L’acceptació del premi compromet l’autor/a a ser present en l’acte de lliurament del guardó i en el de presentació de l’obra editada. Qualsevol altra circumstància no prevista en aquestes bases serà resolta a criteri del jurat, les decisions del qual seran inapel·lables.

Tramesa
Ajuntament de Vinebre Regidoriade Cultura Carrer de la Torre, 22
43792-VINEBRE Personalment o per correu certificat

Veredicte i atorgament
El dimecres dia 27 d’agost de 2008 en el transcurs d’un sopar, al Local del Cinema.
Plaça Ajuntament, 7 de Vinebre

Dotació
3.000 Euros

Organitza el certamen l’Ajuntament de Vinebre, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i ANAV.

10/6/08

Narcís Oller: un nou Prometeu

Carles Carrera publicà un article al Diario de Mallorca de dijous 5 de juny, sobre el llibre Croquis del Natural (Cossetània Edicions), de Narcís Oller. Carrera ofereix una ressenya de l'argument d'aquesta obra, situant-la en el context literari de l'autor, i també fa referència a l'obra completa d'Oller, que ha de publicar Cossetània a la col·lecció Biblioteca Narcís Oller.

"Narcís Oller (Valls, 1846-Barcelona, 1930) va incloure quatre desiguals narracions a Croquis del natural (1879). D'antuvi, detinguem-nos un instant en el títol, perquè "croquis" apunta la idea d'esbós fugaç d'un "natural" observat a partir dels models que el tarragoní aprengué, sobretot, dels autors francesos coetanis. L'obra es reedita ara, 125 anys després, per segon cop, i l'edició no podia caure en millors mans, puig l'encapçala un dilatat preàmbul de la professora Rosa Cabré: llegir-lo -per a un exalumne seu com jo- significa traslladar-se a les vetustes aules de la universitat de Barcelona i tornar a sentir, novament, la seva veu tot explicant la novel·la catalana del vuit-cents.
De la mà de Riera i Bertran, Oller va ser menat a la Ciutat Comtal cap a uns ambients que el feren adonar de la necessitat d'erigir-se en escriptor català. A Croquis del natural, la primera baula, hi situa un quadre romàntic encara, "El vailet del pa". En aquest, una mare i una filla de casa bona s'encaren amb un vailet orfe, que treballa per sobreviure d'ençà que té ús de raó. I encara que el novel·lista es negava d'incloure la peça per la seva simplicitat, és una de les més assolides del conjunt."

'Crims a la Catalunya del segle XIX", de Manuel Bofarull i Terrades

En uns moments en els quals malauradament els successos estan a l’ordre del dia, Crims a la Catalunya del segle XIX aplega onze històries que transcorren per diversos indrets de les terres catalanes, entre el 1838 i 1892 i que van ser narrats amb tota mena de detalls per la premsa de l’època.
Com es destaca en aquest llibre, el segle XIX va ser un moment en el qual els crims i les circumstàncies del procés i compliment de la sentència, eren seguit per la gent gairebé com se segueix el futbol actualment.
Els crims, narrats amb rigor i de forma entenedora, es complementen amb il·lustracions suggerents de la premsa de l’època.
Des del ‘Segrest i mort d’en Gallifa’, un assassinat que va convulsionar el Mataró de 1849, fins a ‘El parricidi de Lleida’, el 1838, ‘Les noies de Folgueroles’ (1858) o ‘Sang al santuari de Foix’ (1892), el lector hi trobarà un ventall d’històries reals transmeses per la premsa que esfereeixen i ens recorden que la crònica negra, per desgràcia, és un fet inherent a l’espècie humana.
L’autor d’aquest llibre, Manuel Bofarull, va néixer a Badalona el 1923. És autor d’una llarga nòmina de títols d’històrica comarcal lligada amb el Penedès. Va guanyar el premi Sant Jordi amb la novel·la històrica Els hereus de la terra, el 1987 i amb Figures vora el rec (1995), va ser protagonista de la polèmica edició 1994 del premi Josep Pla.

Article publicat el diumenge 8 de juny al blog El Quadern d'Albert Calls, sobre el llibre Crims a la Catalunya del segle XIX (Cossetània Edicions)

9/6/08

El llibre "Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)" es presenta a Lleida

El llibre Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos) (Cossetània Edicions) es presentarà el dimarts 10 de juny, a les 19:30, al Cafè del Teatre de Lleida.
La presentació anirà a càrrec de Ramon Sistac, professor de Dialectologia de la Universitat de Lleida i franjolí.

Durant la presentació dels llibres "Summa kaòtica" i "Resta kaòtica" es destacà la qualitat literària i l'estil inclassificable d'Ametller

Ponents durant la presentació dels llibres de Ventura Ametller

Divendres dia 6 de juny, a les 7 de la tarda, a Can Palauet de Mataró, va tenir lloc la presentació dels llibres Summa kaòtica i Resta kaòtica, de Ventura Ametller.
En una primera part de l’acte, hi van intervenir Joan Antoni Baron, alcalde de Mataró; Sergi Penedès, regidor de Cultura de Mataró; Joan Silvestre, alcalde de Pals (la localitat empordanesa on Ventura Ametller va néixer l’any 1933), i Josep Maria Olivé, director de Cossetània Edicions. Tots quatre van remarcar la importànica que s’hagi reeditat Summa kaòtica, la primera edició del qual era del 1986, i que se n’hagi editat per primer cop la continuació, «Resta kaòtica», i conicidiren que es tracta d’obres d’un gran nivell literari.
Acte seguit, els escriptors Albert Calls i Manuel Guerrero (va excusar la seva absència Lluís Racionero, que estava previst que hi assistís) van fer la presentació pròpiament dita.
Albert Calls explicà que va conèixer Ventura Ametller fa vint anys, de la mà del prologuista de la primera edició, Valerià Pujol, el qual li va presentar com a gran «alquimista» de la paraula. Segons Calls, Ametller ha escrit la seva obra en la més absoluta soledat, amb tota la honradesa, sense esperar res a canvi (ni tan sols que li publiquessin l’obra!). Amb el seu relat impregnat de fina ironia i amb un estil inclassificable, defuix volgudament el tractament naturalista, i partint del localisme ens introdueix en l’universalisme. Va reconèixer que el lector no ho té fàcil, que ha de saber que haurà d’anar entrant a poc a poc en el teixit narratiu.
Manel Guerrero, que va definir Ventura Ametller com a «un escriptor important i a la vegada invisible», remarcà la importància que es faci arribar els llibres als bons crítics literaris del país. També explicà que, quan Ametller li va ensenyar la seva biblioteca, li va dir que una cosa bàsica de la seva literarura era el treball amb el llenguatge, i que el llenguatge serveix perquè reflexionem sobre la nostra societat.

Més informació a:

L'obra de Ventura Ametller, recuperada. Blog El Quadern d'Albert Calls
Pedra de pedró. Blog Joan Antoni Baron

7/6/08

Autors de Cossetània participaran a la Fira del Llibre Ebrenc 2008

Sis autors de Cossetània Edicions vinculats a les terres de l'Ebre participaran a la V Fira del Llibre Ebrenc, que es celebrarà diumenge 8 de juny, a partir d'1/4 de 12 del matí a la Plaça de la Cultura de Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre). Els actes de la fira ja començaran el dissabte dia 7, quan es duran a terme diverses conferències i activitats relacionades amb l'escriptura ebrenca. A continuació us oferim la llista d'autors de Cossetània que hi assistiran i els seus llibres:

6/6/08

Dalí en paraules

Ventura Ametller (Romuald Gallofré/diari digital Capgròs.com)

Aquesta tarda, el pitjor dia de la setmana per una cosa així, es presenten a Mataró dues novel•les que, si aquest hagués estat un país lògic, haurien representat el zenit de l’avantguarda literària del segle XX. Es tracta de Summa kaòtica i Resta kaòtica, de Ventura Ametller, publicades per Cossetània amb el suport de l'ajuntament de Mataró, ciutat on Ventura ha viscut més de mitja vida, i Pals, vila on va néixer.
Summa kaòtica ja havia estat publicat fa 21 anys per Laia (sic) i, perquè us en feu una idea, d’ella Lluís Racionero va dir-ne a Serra d’Or que era un ‘Dalí posat en paraules, l’exaltació delirant empordanesa en forma d’escriptura’. Més analític, Valerià Pujol, autor del pròleg, va escriure en una revista local que Summa Kaòtica és una novel•la que parteix d'una realitat immediata i l'eleva a categoria de símbol. Si parléssim de realisme hauríem de citar Cien años de soledad. En l'obra de García Màrquez el mite és Macondo, en la de Ventura Ametller és Pals’. Amb aquestes expectatives no estranyarà a ningú la presència aquesta tarda a Can Palauet, seu de l’arxiu municipal de Mataró, d’en Miquel de Palol.
És d’esperar que l’ajuntament maresmenc permeti la venda dels llibres d’en ventura Ametller, perquè la Generalitat ho te prohibit per no se quina absurda norma. Si es cedeixen espais per a fer presentacions de llibres, perquè es prohibeix que es venguin aquests mateixos llibres durant l’acte com es fa a qualsevol presentació del món tret de les de la FNAC, que els has d’anar a buscar a la llibreria que és a la quinta punyeta? El Palau Moja o el Museu de l’esport, on han passat sengles casos, tenen vocació de multinacional de l’oci i la cultura?

Article de Rafael Vallbona publicat al suplement Tendències del diari El Mundo de Catalunya el divendres 6 de juny i al blog Casa de VbN.

Es presenten els llibres "Summa kaòtica" i "Resta kaòtica", en els quals Ventura Ametller utilitzà una narrativa trencadora

Els llibres Summa kaòtica i Resta kaòtica (Cossetània Edicions), de Ventura Ametller, es presentaran divendres 6 de juny, a les 7 de la tarda, a la Sala d'actes de Can Palauet de Mataró.
A l'acte hi intervindran Joan Antoni Baron, alcalde de Mataró, Sergi Penedès, regidor de cultura de Mataró, Josep Maria Olivé, director de Cossetània Edicions, i Joan Silvestre, alcalde de Pals. També hi participaran els escriptors Lluís Racionero, Albert Calls i Manel Guerrero.

Resum:
La Summa kaòtica i la Resta kaòtica representen un ampli calidoscopi literari, que podria comparar-se al que va dir-se del Guernica de Picasso: un brau que entra dins una botiga de cristall. D’aquesta manera, la narrativa de Ventura Ametller entra en piconadora sobre fets i idees i trinxa per obrir-nos les portes de noves percepcions. La Summa kaòtica és la biografia història trifàsica de Protomorphus-Anamorphus-Metamorphus. La història comença quan el protagonista encara no ha nascut, i continua amb la seva infantesa, a través de la qual anirem contemplant els esdeveniments familiars i polítics del seu poble durant l’etapa republicana. La Resta kaòtica continua la història amb la cronologia de la derrota després de la Guerra Civil. En ambdues novel·les, la narració defuig el tractament naturalista, interpreta la realitat i embolcalla el lector amb una enorme massa de referències culturals, màgiques, mítiques o filosòfiques, dóna la seva particular visió del món i salva de l’oblit figures i paisatges que l’autor va conèixer i recrea a través de la narrativa.

Ventura Ametller:
Ventura Ametller (Pals, 1933), home polifacètic, veterinari i apassionat per la cultura, ha conreat quasi totes les arts, a més de les lletres en diversos gèneres literaris, com la poesia, la narrativa, l’assaig i la novel·la. Un dels grans amics de Josep Pla, també va conèixer Salvador Espriu, que va ser qui el va batejar amb el pseudònim de Ventura Ametller, i li va suggerir que tindria més sortida literària que el seu propi nom, Bonaventura Clavaguera Clavaguera. Autor d’una llarga obra literària, molta de la qual roman encara inèdita, Ventura Ametller ha publicat l’assaig Teoria general de l’universalisme (1979), i els poemaris El primer quadern de Bel Dezir (1981), amb el qual va guanyar el Premi de Poesia Marià Manent, i Paradigmes esotèrics (1991). Publicà Summa kaòtica l’any 1986, novel·la que ara reeditem i de la qual també publiquem la segona part, Resta kaòtica, inèdita fins al moment.  

Més informació a: