Un sagaç cronista de l'experiència de l'exili

Artur Bladé forma part del grup d'intel·lectuals catalans que van haver d'exiliar-se a Llatinoamèrica després de la Guerra Civil espanyola. Fill de les terres de l'Ebre, intensament arrelat al seu poble i sagaç cronista de l'experiència de l'exili, Bladé és un valuosíssim cronista de la seva època, amb una àmplia obra formada per una trentena de llibres.
Una breu fuga a Montpeller (1939-1940) i un llarg exili a Mèxic (1942-1961) fan de l'obra memorialística de caire autobiogràfica la part, segurament, més significativa i important de tota la producció de Bladé, amb títols com L'exiliada o De l'exili a Mèxic. Tot i això, és en les biografies de diversos intel·lectuals catalans de l'època, com Francesc Pujols per ell mateix o El meu Rovira i Virgili, d'una banda, i en els textos en què escriu sobre el seu poble, la gent de l'Ebre en general, on llegim el Bladé més literari, elegíac i poètic de vegades, però rigorós i tenaç amb l'ús del llenguatge: Benissanet. Els treballs i els dies d'un poble de l'Ebre català, Gent de la Ribera d'Ebre. Artesans, pagesos, rondaires... o Crònica del país natal. Al seu retorn definitiu a Catalunya, el 1961, Bladé reprèn el seu compromís polític i intel·lectual. Al final de la seva vida, a Tarragona, escriu diversos volums de dietaris. La seva obra, esparsa fins ara, gairebé desapareguda del mercat editorial, ha estat recuperada recentment per l'editorial Cossetània, que la publica completa.

Article al web de la llibreria La Central sobre Artur Baldé i Desumvila.