5/5/09

Dels marges estant

La gran pega de la diada de Sant Jordi és que si vols regalar algun llibre que no es troba entre les 50 i escaig novetats que la premsa sol incloure als inevitables suplements especials, ja has begut oli. Una llàstima, perquè en els últims anys, amb tots els autors nous i les editorials més o menys ídem que han anat aixecant el cap com uns gnoms atrevits als marges del mainstream literari del país, hi ha cada vegada més llibres tan dignes de consideració com difícils de trobar. N'és un bon exemple Un rostre que no és meu (Cossetània, 2008) d'Òscar Palazón, unes històries narrades des del punt de vista d'uns marginats ben marginats: un vell conserge escolar que regala CDs d'Estopa a les alumnes perquè el masturbin; uns joves violents i la seva víctima aleatòria; la nòvia d'un violador... Tot exposat amb un ritme que enganxa.[...]

Fragment de l'article de Matthew Tree "Dels marges estant" al diari Avui de divendres 1 de maig.