Joaquim Vilarnau: "Es publiquen més discos en català que mai"

Ignasi Franch publicà una entrevista a Joaquim Vilarnau, autor del llibre 50 anys de la cançó, al diari El Triangle.

Vilarnau parlà de la seva voluntat de fer divulgació de l’època de la Nova Cançó i també de la situació actual de la música en català.

El llibre és un recull de textos, amb perfils dels protagonistes del moment, i una mirada als grups que van sorgir amb la Nova Cançó. Un volum divulgatiu?

Decididament. En tots els treballs que he fet sobre memòria musical sempre he volgut mantenir dues premisses: que siguin didàctics, perquè aquells que no van viure els esdeveniments els puguin entendre, i que siguin precisos i meticulosos perquè els que sí els van viure no hi trobin errades ni absències.

Quin pes atorgaries a la Cançó a escala internacional? Va ser només un fenomen per a consum propi?
No. Pensa que Els Setze Jutges van començar emmirallats en França, en Brel o Brassens, però a poc a poc la Cançó catalana va créixer i es va convertir en un moviment influent. Algunes iniciatives van sorgir a imitació d’aquesta, com l’Ez Dok Amairu basc, que va sorgir de la impressió que a Laboa li causà Llach. Anys després, cubans com Silvio Rodríguez o Pablo Milanés han reconegut el mestratge de Llach o de Quico Pi de la Serra. Alguns d’aquests artistes gaudeixen d’un gran reconeixement internacional. Alguns ens els podem imaginar, com Serrat o Llach, però també hi és De la Serra, a qui tenim una mica oblidat.

[...]Han passat anys de normalització lingüística. Com veus el moment de la música en català? Hi ha diversitat i bones propostes, però... realment penetren en el públic, o formen una mena de circuit tancat d’on rarament en surt res?
En aquest moment es publiquen més discos en català que mai; el nivell de qualitat és molt bo. És difícil dir si tenim les millors músiques que mai, però sí crec que tenim més bones músiques que mai, quantitativament parlant. I hi ha una diversitat que possibilita que qualsevol oient pugui trobar propostes que siguin del seu gust. Però continua havent-hi molts prejudicis per part de gent que es nega a escoltar música en català. El present és bo, malgrat el paper gairebé a la contra que ha tingut la televisió pública. Si TV3 hagués apostat per la música en català, la situació seria molt millor.