31/3/09

“Cister. Monestirs reials a la Catalunya Nova”

L’origen d’aquest llibre cal associar-lo a l’exposició que, amb el mateix títol, es podia visitar fa uns mesos al monestir de Santa Maria de Poblet i, anteriorment, als monestirs de Vallbona de les Monges i Santes Creus, així com a les poblacions de Valls, la Seu d’Urgell, Santa Coloma de Queralt i Balaguer, amb un nombre de visitants que sobrepassa els 38.000.
La finalitat del llibre és oferir al lector una introducció a tot el que ha representat el Cister en el repoblament de la Catalunya Nova, d’una banda, i al conjunt de la història de Catalunya en el sentit més ampli. El paper que van jugar els monjos d’aquesta orde en la cohesió del país i dels nous territoris incorporats al comtat de Barcelona va ser bàsic i fonamental.
Per tant, no només es parla al llibre dels tres monestirs que actualment formen l’anomenada “Ruta del Cister”, Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges i les característiques particulars de cada monestir, sinó que també es fa una introducció al marc històric del moment de la fundació, al segle XII.
Així mateix, hi ha un breu però molt ben realitzada introducció als elements característics de l’arquitectura romànica i gòtica, des de la distribució de l’espai i la funció dels diversos elements que no poden faltar a cap monestir cistercenc (la sala capitular, el refetor, el claustre, la biblioteca… i, naturalment, l’església).
Però la influència del Cister no acaba en el monestir: la seva importància en la cohesió territorial i ens les transformacions econòmiques del país. Com a prova d’això trobem l’existència de nombroses granges, a partir de les quals s’anava articulant l’economia de la zona i el repoblament d’uns territoris que, d’ençà la incorporació als dominis ja de la Corona d’Aragó. Un bon exemple d’això és la imponent granja de Milmanda, prop de Poblet.
En parlar de l’arquitectura dels tres monestirs i els diversos elements de construcció descobrim com el Cister va introduir un estil artístic propi, auster i elegant, que tendia a elevar l’esperit i alliberar-lo de qualsevol pensament mundà; d’una extrema simplicitat, gens carregada, de línies senzilles i harmonioses, amb un elegant ús de la llum natural dins dels espais de culte. En definitiva, un cant a l’obra perfecta de la creació.
Feta les introduccions generals a tot el relacionat amb el Cister, es realitza una descripció de cada un dels tres monestirs, considerant en cada cas l’entorn geogràfic, social, espiritual, així com la seva situació actual.
Per a cada monestir ens presenten les principals obres artístiques o d’una importància històrica i els seus elements singulars: els claustres, les imponents tombes reials. I també la influència sobre el territori, amb les diverses pedanies i municipis on es trobaven les possessions dels diversos monestirs i que abasten pràcticament tota la Catalunya Nova i altres territoris de la Catalunya Vella.
En conjunt, per tant, és una excel·lent visió general sobre el Cister i la història de Catalunya. Un llibre que, gràcies a l’excel·lent tasca dels seus nou autors, es converteix en una perfecta eina per començar a conèixer la importància que han tingut en la construcció de Catalunya i tot allò que representa per a la nostra història. Finalment, una menció especial per a l’excel·lent i abundant fotografia que acompanya al text.
En definitiva, un llibre excepcional.

Article del blog Diari d'un llibre vell, sobre el llibre Cister. Monestirs reials a la Catalunya Nova.

El refrec de la vida

Xavier Cortadellas publicà un article a la revista Presència sobre el volum Cicle de la Terra Natal III. L’edat d’Or, de l’Obra Completa d’Artur Bladé i Desumvila. Cortadellas destaca la intensitat amb què Bladé explicà els seus anys d’adolescència a Benissanet.
Mireu si n’hi havia d’artesans i de vida a Benissanet que, a l’Edat d’Or Artur Bladé escriu que “la vila semblava un rusc” i que al lector li fa l’efecte que el riu de records que hi aboca, calmosament, però a raig, baixa més de gom a gom que l’Ebre.
[…]Bladé queda atrapat per sempre més i sap que, sigui on sigui, res no contradirà el que va aprendre i va sentir en els seus anys de noiesa. Seria una badada que deixessin escapar aquesta joia de la memorialística que és L’Edat d’Or.

30/3/09

Literatura i vida

En el seu darrer llibre Josep Igual torna a un gènere en el que se'l nota particularment còmode i amb el qual està aconseguint un estil cada vegada més personal, es tracta d'un nou dietari, que aquesta vegada ve avalat per un guardó literari, el III premi de narrativa Cristòfol Despuig de Tortosa. El llibre està format per vuit-centes vint -i- sis entrades, agrupades en cinc apartats en què l'escriptor va fent anotacions sobre els temes més diversos. Un dels més presents és la literatura, on mostra les seues preferències per alguns dels seus inevitables mestres dietaristes com Josep Pla o Joan Fuster, però també reivindica figures com Álvaro Cunqueiro, Joan Perucho, Shakespeare, Faulkner, Borges, Rimbaud o Rulfo i molts altres, sobretot aquells que exerceixen el seu ofici amb honestedat, i escriu “aquest és un ofici que demana molta humilitat, encara que sovint, tot veient els animals de ploma pels papers i les llums catòdiques, sembli que no.”
La falta d'autenticitat, de comportaments coherents i d'ètica en la societat actual, així com la superficialitat i la frivolitat que envaeix la vida periodística i política i fins i tot intel·lectual són motiu de comentari i d'enuig per a Josep Igual, pensaments com aquests abunden en el llibre: “Cada cop més la humanitat sembla una errada greu de l'evolució.” o “Els pensaments pobres, simplistes, maniqueus, sempre troben complicitats arreu. No els afecten les fronteres.”
Però un dels aspectes més interessats del llibre i que demostren el talent de l'escriptor, és quan fa literatura de la vida quotidiana, quan l'anècdota personal es transforma en peça literària d'abast universal, com han sabut fer tots els grans escriptors de dietaris. Els records infantils, el cafè amb l'amic, un bon àpat en un dia de festa, l'excursió al riu, unes persones anònimes amb qui comparteix viatge en autobús, un disc escoltat de bon matí, les tasques domèstiques, unes paraules d'amor, la visió d'un paisatge són protagonistes de les pàgines d'aquest llibre.
Els textos d'aquests Quaderns deltaics són molt curts, l'autor ha declarat en alguna entrevista el seu desig de dir el necessari amb les menor número de paraules possibles. En els textos s'adverteix sovint un cert pessimisme, però també trobem la ironia, de vegades un to líric i sempre profunditat de pensament, sobretot en els aforismes.

Encara que de gèneres diferents, els seus tres darrers llibres, “Faules mamíferes”, “Ditades al vidre” i aquests “Quaderns deltaics”, suposen un punt d'inflexió en la carrera literària de Josep Igual, uns llibres d'una gran maduresa, resultat d'un treball constant i coherent, d' algú que s'ha sabut mantenir al marge de capelletes literàries i que ara n'arreplega els fruits. Cal llegir-lo amb atenció.

Article de Josep Manuel San Abdón a 3x4 info sobre el llibre Quaderns deltaics, de Josep Igual.

Cossetània publica el catàleg de novetats per al Sant Jordi del 2009

Cossetània Edicions ja ha preparat el catàleg de llibres per al Sant Jordi d’aquest any. Aquests són algunes de les novetats que hi podreu trobar:
A la col·lecció El Rebost, Els millors plats de l’Àvia Remei, de Remei Ribas.
A la col·lecció Secrets, Secrets de Catalunya, de Xavier Sust.
Diccionari del vi i del beure, de Joan Maria Romaní.
Al vostre gust, de Tana Collados i Àgata Olivella.
A Notes de color, El Baphomet i la taula esmaragda, de Miquel Esteve, i Quaderns deltaics, de Josep Igual.
A Conèxier, Conèixer els ocells, de Jaume Sañé.
A Khroma, Tarragona. 50 indrets amb encant, d’Antoni Jordà i José Carlos León.
50 anys de la cançó, de Joaquim Vilarnau.
A El Bagul, Preludi de l’última batalla, d’Àngela Jackson.

Podeu consultar el catàleg en aquest enllaç.

29/3/09

"La cuinera catalana": regles útils, fàcils, segures i econòmiques per cuinar bé

La cuinera catalana és un referent patrimonial, lèxic i històric del segle XIX. L’obra, anònima, es va editar per primer cop en diversos fascicles als inicis del moviment de la Renaixença i conté més de cinc-centes receptes, a més de les anomenades “regles útils, fàcils, segures i econòmiques per cuinar bé”, un conjunt de pautes per a la higiene a la cuina. L’autor, autora o autors de La cuinera catalana expliquen al pròleg que és “redactat en nostre idioma catalá, á fi de ferlo de us general, y acomodat a la necessitat de tothom”. És ben clara la seva voluntat de servir al major nombre possible de lectors i usuaris de la cuina, molts dels quals, fossin o no personal de servei, no devien conèixer el castellà, i això els que sabien llegir, perquè als inicis del segle XIX la majoria de la gent (fins i tot els més allunyats de la pobresa) no sabia ni llegir ni escriure, per manca d’instrucció.
Carme Queralt, antropòloga i gastrònoma
que ha escrit la introducció en aquesta edició del llibre, destaca la importància de la vigència d’obres històriques per a la recuperació del patrimoni, que també es troba en la cuina: “La cuinera catalana és un clàssic que fins ara no estava a l’abast, i reeditar obres històriques és recuperar patrimoni de la cultura catalana. Hem de ser conscients que fem una cuina amb arrels antigues ” Queralt també parla de la voluntat didàctica dels autors d’aquest receptari, que a l’època ja va tenir una bona difusió: “hi havia la voluntat que arribés a tothom, per això s’entén tan bé. Volia parlar d’una cuina popular, i ser didàctic per al major nombre de gent possible." A part de les receptes, a La cuinera catalana també s’hi pot detectar la preocupació de l’època per evitar malalties, i s’hi proposen consells per a la higiene i el bon estat dels aliments a la cuina, qüestions que, segons Carme Queralt, començaven a interessar a les persones de finals del s XIX: "Avui donem per fet que hi ha d’haver certa netedat a la cuina, però al segle XIX, no. Les que aparèixen al llibre són les mesures higièniques més avançades d’aquell temps. La gent es començava a preocupar pels virus i les bacteries, i hi havia una voluntat de progressar en sanitat."
Els fascicles de La cuinera catalana van tenir un enorme èxit; tant que, des de l’edició del 1851, no han parat de reeditar-se en forma de llibre; un llibre que aplega més de cinc-centes receptes. Actualment, La cuinera catalana és un dels llibres imprescindibles si volem conèixer i, és clar, degustar allò que hom ha denominat la cuina catalana, una cuina històrica i identitària, que ha tingut una gran influència a Occident i que, encara avui, gaudeix arreu d’un gran prestigi. El llibre difon una cuina antiga, en molts aspectes encara medieval, però també moderna.

Article al portal eleminds sobre el llibre La cuinera catalana, que ha editat Cossetània

28/3/09

Un trobador d'ara

Celdoni Fonoll, els seus llibres, i Lloll Bertran

L'antiga tradició de poetes que baixaven des de les terres d'Occitània cap a Catalunya i anaven creant poemes i cantant-los, féu arrels entre nosaltres i cada vegada que escolto Celdoni Fonoll cantant o recitant la seva poesia crec assistir a una vetllada que té les mateixes característiques que fa segles tenien les d'aquells artistes de la paraula.
Celdoni Fonoll començà l'ofici de la paraula i el cant, actuant en actes en els quals fascinava un públic, sovint poc avesat a la poesia, però que aviat en quedava atret per l'emoció amb què l'explica i per la senzillesa directa amb què ho fa. A vegades s'ha dit i encara es repeteix que la poesia és difícil d'entendre en segons quins ambients, però aquesta aparent limitació desapareix si el trobador, és a dir, el poeta, explica amb sentiment i art la poesia que sorgeix de la vida.
Celdoni Fonoll durant anys féu un intens treball en les escoles de Catalunya, dient poesia i cantant-la. Alguna de les generacions de les últimes dècades del segle XX han incorporat la poesia amb l'ajuda d'aquest artista.
Darrerament, està dedicat a la confecció d'un tipus de llibre que es una eina que es ben lògic que sigui feta per un poeta trobador com ell. Són llibres que ens presenten aspectes de l'entorn en què vivim i que potser atrafegats no coneixem prou, Celdoni Fonoll ens fa aturar davant d'ocells, arbres i en definitiva, davant l'escenari de la natura i ens el presenta de la mà de la seva poesia, amb el complement de l'imatge, la seva descripció científica i la presència que té en la nostra cultura popular i literària.
Així han sorgit una sèrie de llibres de Celdoni Fonoll, de gran atractiu i utilitat. Per ara, en aquesta etapa ha publicat: Veus d'ocells (2000), 60 ocells (2002), i Aucells (2006), els tres editats per Lynx Edicions, als quals han seguit Bones herbes (2004), Fascinants bolets (2006) i Herbes amigues (2009) publicats per Pòrtic, als que cal afegir Arbres dels nostres paisatges (2007) i Mamifers peluts - del llop a la musaranya a Cossetània Edicions.
El domini de la llengua i la capacitat d'anàlisi que són les eines del poeta fan que amb paraula precisa ens expliqui el que ens envolta i en fer-ho a fons ens ajudi a estimar-ho.

Article de Joaquim Ferrer al diaridegirona.cat sobre Celdoni Fonoll, autor del llibre Mamífers peluts [del llop a la musaranya] i Arbres dels nostres paisatges, entre altres.

27/3/09

"El Baphomet i la taula esmaragda" compta amb un vídeo de promoció

El Baphomet i la taula esmaragda, XX Premi Literari Vila d’Ascó, de Miquel Esteve, compta amb un vídeo promocional. Alfredo García ha donat forma a la presentació en imatges d’aquesta aventura en la que templers, carlins, maçons i jesuïtes també prenen part en una recerca històrica.

26/3/09

"Els millors plats de l'Àvia Remei" es presenta a la Casa de Cultura de Girona

El llibre Els millors plats de l’Àvia Remei. Trucs i recomanacions, de Remei Ribas, es presenta dijous 26 de març, a les 8 del vespre, a la Casa de Cultura de Girona, aula B.
La presentació anirà a càrrec de “Xicu”, coordinador de Les Cuineres de Sils.

25/3/09

Guillem-Jordi Graells: els contes d'"Una mica d'amor i altres relats" estan lligats als personatges i ambients que tenien relació amb Puig i Ferreter

Presentació del llibre Una mica d'amor i altres relats a la Selva

El llibre Una mica d'amor i altres relats, de Joan Puig i Ferreter, es va presentar dimarts 24 de març a la Selva del Camp.
La presentació va anar a càrrec de Guillem-Jordi Graells, curador del volum i especialista en Ferreter. Graells va relacionar el contingut d'aquest llibre amb la vida de l’autor, i també va parlar de l'obra inèdita de Puig i Ferrreter.
Els contes estan molt lligats als personatges i ambients que tenien relació amb l'autor [...]
Queda molt poc material inèdit de Puig i Ferreter, tan sols la poesia de postguerra.[...]

"Volta a Catalunya en BTT", número 100 de la col·lecció Azimut, es presenta a Valls

El llibre Volta a Catalunya en BTT, de Josep Insa, es presentarà dimecres 25 de març, a 2/4 de 8 del vespre, a la sala d’actes de l’AAEET, de Valls.
Introduiran la presentació Miquel Àngel Iglesias, ciclista professional, i Joan Roig Pocurull, membre actiu de l’AAEET des de fa 50 anys.

24/3/09

Cossetània Edicions ha assistit a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya 2009

Prestatgeria de Cossetània Edicions a la Fira del Llibre de Bolonya 2009

Cossetània Edicions
ha estat present a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya 2009, que se celebra del 23 al 26 de març.
Cossetània comptava amb una prestatgeria a l'estand de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, en el qual s'hi poden trobar les novetats més importants de les editorials catalanes.
L’editorial ha tingut visites amb editors de diverses nacionalitats amb projectes interessants per a la coedició de llibres infantils i també juvenils.

"Una mica d'amor i altres relats" és el segon dels volums que reuneixen per primera vegada en llibre la narrativa curta de Puig i Ferreter

El llibre Una mica d’amor i alres relats, de Joan Puig i Ferreter, es presenta dimarts 24 de març, a les 8 del vespre, a l’Auditori Santa Llúcia, de La Selva del Camp.
La presentació anirà a càrrec de Guillem-Jordi Graells, curador del volum i especialista en Joan Puig i Ferreter.

Una mica d’amor és el segon dels dos volums que reuneixen per primera vegada en llibre tota la narrativa curta de Puig i Ferreter. Conté els dos reculls que va publicar l’autor, Una mica d’amor i On són els pobres?, i altres històries de Nadal, i un conte inèdit fins ara, “El misteri de la casa Blanc”. Amb l’anterior volum publicat en aquesta col·lecció, permet una lectura completa de les narracions breus del gran prosista que va ser Joan Puig i Ferreter.

Joan Puig i Ferreter:
Joan Puig i Ferreter (La Selva del Camp, 1882 – París, 1956), poeta, dramaturg i novel·lista, va escriure peces teatrals que es continuen representant, com Aigües encantades i La dama enamorada, i algunes de les millors novel·les de la nostra literatura, com Servitud, El cercle màgic, Els tres al·lucinats, Camins de França, La farsa i la quimera i la llarga sèrie El pelegrí apassionat.

23/3/09

Joan Carles Mora: "És important que guies com "Alt Empordà" donin l'oportunitat de conèixer els pobles"

Presentació del llibre Alt Empordà a Llançà

El llibre Alt Empordà. 17 excursions a peu, de Sergi Lara, es presentà divendres 20 de març a l’Oficina de Turisme de Llançà, dins les Jornades Senderisme del municipi.
La presentació va anar a càrrec de Joan Carles Mora, Regidor de Turisme de Llançà, que destacà la importància de la divulgació a través d’obres com Alt Empordà per donar a conèixer els pobles:
Hi ha persones que porten 30 anys venint a Llançà, on tenen una casa en una urbanització, i no han vist ni tan sols el centre de la població. És important que guies com aquesta donin una oportunitat per conèixer no només els camins, sinó també els pobles.
La guia del Sergi Lara sobre l’Alt Empordà és un exemple de com proposar excursions clares i que expliquen tot allò que hi podem veure.
Sergi Lara parlà del treball que encara hi ha per fer en la senyalització de senders:
En molts llocs d’Europa, la senyalització dels senders és un bé d’interès cultural. Aquí encara es veu com una cosa estranya, una mica com un caprici. Hi ha molta feina per fer.
Deixeu-me fer una crítica constructiva: a vegades, els projectes de senyalització són clarament deficients o mal plantejats. És el cas d’Itinerària, un projecte de senyalització de l’Alt Empordà, la Garrotxa i el Ripollès, amb un pressupost econòmic molt gran. En molts llocs, a les pistes on hi arriba el cotxe, la senyalització és bona, però eixí que el camí s’endinsa al bosc, que és qual cal que les senyals siguin més correctes, és quan comencen els problemes.

22/3/09

Joan Maria Romaní: "A vegades, la literatura supleix el contingut d'una ampolla"

Ismael Carbó entrevistà Joan Maria Romaní, autor del Diccionari del vi i del beure per al diari Avui. Romaní hi fa referència a la literatura a l’entorn del vi i al consum que es fa d’aquesta beguda.

Li sobra o li falta literatura, al vi?
Sempre he partit de la base que la crítica aplicada a qualsevol art és un gènere per ell mateix. El Jordi Bort, president de l’Associació Catalana de Sommeliers, recorda que algú havia descrit un vi dient que tenia l’aroma de les monges de clausura del convent on hi havia la seva tieta. Això és literatura pura. Parlem de comparar sensacions i això és complex.[…]
El seu diccionari té ideologia?
Hi ha una ideologia epicúrica subjacent. Qualsevol plaer, quan el portes a l’excés, deixa de ser-ho. La idea és que la intel·ligència veritable en l’ús del plaer és no abusar-ne…

21/3/09

Una obra cabdal sobre Cardó

Antoni Jordà publicà un article al número de març de la revista Serra d’Or sobre el llibre A l’entorn de Carles Cardó, de Lluís Maria Moncunill. Jordà parla de l’admiració per la figura de Cardó que demostra l’obra, i de la seva estructura fidel als moments clau de la trajectòria del canonge.
Moncunill aporta una nova obra que reflexiona sobre el pensament i la figura del canonge Cardó i els interpreta. El llibre, escrit amb una prosa exquisida, delicada i elegant, ens mostra un Moncunill admirador discret i amatent de Cardó. L’obra segueix un esquema estructural complet, que podem dividir en tres parts: dels orígens vallencs a la canongia Barcelona (1884-1918); la irrupció pública del sacerdot intel-lectual (1918-1936), i l'exilii el retorn a Catalunya (1936-1958).

20/3/09

Una excursió literària a Poblet i a Santes Creus

La revista Serra d’Or publicà un article a la secció Notes de lectura sobre el llibre La Renaixença i la Ruta del Cister, de Rafael Roca. L’article destaca la profunditat de l’estudi dut a terme, que el grup de recerca Identitat Nacional i de Gènere a la Literatura Catalana del Departament de Filologia Catalana de la URV ha contribuit a editar.
Rafael Roca, doctor en filologia Catalana i professor de la Universitat de València, ens ofereix en aquest llibre un fruit dels seus estudis aprofundits sobre la figura i la projecció del poeta renaixentista Teodor Llorente: la relació detallada del viatge que un bon grup d’intel·lectuals feren del 17 al 21 de maig de 1882 als antics monestirs cistercencs de Poblet (en aquell temps sense monjos) i Santes Creus i a les ciutats de Valls i de Tarragona.[...]

Sam Abrams: "Artur Bladé i Desumvila hauria de figurar en els manuals de literatura"

Presentació dels nous volums de l'obra de Bladé al Palau Marc

Els volums V i VI de l’Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila i el llibre Artur Bladé en la política i la literatura catalanes del segle XX, de Xavier Garcia, es van presentar dijous 19 de març al Palau Marc.
Durant l'acte també es presentà l'exposició virtual "Artur Bladé i Desumvila: escriptor de l’Ebre català i cronista de l’exili". Hi intervingueren Artur Bladé Font, de Sam Abrams, crític literari; de Josep Fornas, fundador d’Editorial Pòrtic; de Xavier Garcia, periodista, i d’Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes.

Sam Abrams, escriptor i crític literari, parlà sobre la figura d'Artur Bladé i Desumvila i la seva obra:
Aquests dos volums marquen l’arribada a l’equador de l’edició de l’Obra completa de Bladé, una iniciativa en què hi han confluit una sèrie de persones i institucions. Aquesta col·laboració hauria de servir de model per a la reedició d’altres autors.
La literatura catalana, per una banda, és molt sensible a la innovació, però, per l’altra, s'hi troben una una sèrie de coses que no es toquen. És el cas dels manuals de literatura, que tenen els mateixos continguts que fa 30 anys. Artur Bladé hauria de figurar en aquests manuals.
Bladé és un autor molt més subtil del que pot semblar a primera vista. Era una persona modesta, però sabia el que es feia. Els seus projectes literaris són ambiciosos.
Xavier Garcia es centrà en el seu llibre, Artur Bladé en la política i la literatura catalanes del segle XX:
Hi ha gent que em diu, mig en broma, que sempre parlo sobre Bladé. De fet, és veritat, fa 30 anys que en parlo. Però amb aquest llibre he volgut aprofundir una mica més sobre el pensament de Bladé i la seva obra.
El llibre explica, per exemple, com Josep Pla va voler desprestigiar Artur Bladé quan aquest publicà la biografia de Francesc Pujols. No he volgut fer xafardeig sobre el tema, però en deixo constància.

19/3/09

"Aigües fondes", de Francesca Aliern, parla d'una dona que intenta alliberar-se en un entorn decadent

El llibre Aigües fondes, de Francesca Aliern, es presentarà divendres 20 de març, a 2/4 de 8 del vespre, a la Biblioteca Municipal de Roquetes.
La presentació anirà a càrrec d’Emigdi Subirats, escriptor campredonenc i professor d’idiomes.

La vida mai no es correspon amb la idea que ens n’hem format, les aigües fondes sovint amaguen molts perills insospitats. Una dona obre els ulls i s’adona que comparteix l’existència amb un desconegut; la caiguda en picat del seu món fa que ho veja tot des d’un prisma diferent i ple d’angoixa. Al costat de la transformació d’un barri pròsper i bulliciós en un reducte marginal que de mica en mica es mor, la protagonista d’aquesta història intenta alliberar-se de la foscor de les aigües fondes que l’oprimeixen interiorment i, a poc a poc, percep que hi ha claror més enllà de les tenebres.

Francesca Aliern:
Nascuda a Xerta (Baix Ebre), és una novel·lista compromesa. Guardonada amb diversos premis literaris, compta amb lectors i lectores fidels i una obra prolífica: Xerta. Recull popular (1995), Records i memòries al voltant d’uns murs (1996), Un otoño, toda una vida (1997), No llores, Laura (1999), El batec de l’aigua (2000), La canela (2001), Misererenobis (2002), La menestrala (2003), La historia innecesaria (2004), El pont de la solitud (2005), Sabó moll (2006), Camins (2007) i Cor de llop (2008). Col·labora en la premsa comarcal i participa en obres col·lectives, com ara els reculls de narracions El brogit de l’Ebre (2003), Otras voces (2003, traduït al francès), L’altre Nadal (2006), El riu que parla (2008) i Ebre Blook (2009).

"Alt Empordà" permet descobrir una comarca plena de matisos paisatgístics

El llibre Alt Empordà, de Sergi Lara, es presentarà divendres 20 de març, a les 7 del vespre, a l’Oficina de Turisme de Llançà.

La presentació anirà a càrrec de Joan Carles Mora, Regidor de Turisme de Llançà.

El fet d’ocupar l’extrem nord-est de la península Ibèrica, dóna un gran caràcter a la comarca de l’Alt Empordà, on la fusió dels Pirineus amb la Mediterrània i Europa, ha configurat un territori ple de matisos paisatgístics. Si a aquest fet hi afegim el llegat cultural d’un gran nombre d’enclavaments amb orígens arrelats a la prehistòria, l’escenari a descobrir és senzillament excepcional.

Sergi Lara:
Sergi Lara va néixer a Barcelona el 1973. Geògraf i guia de muntanya professional, consagra la seva vida a l’estudi, descoberta i divulgació dels territoris per tots els vessants possibles des de 1998, any en què signa el seu primer article a una revista especialitzada. Amb la present obra suma ja 12 títols d’itineraris pensats per a disciplines molt diverses. Gran coneixedor de les serralades del centre i el sud d’Europa, mereixen esment títols de referència com la Travessa integral dels Pirineus, la Travessa integral de l’illa de Còrsega o Rutes en bicicleta i en caiac a la Costa Brava. Alhora, la pràctica de l’alpinisme i l’esquí de muntanya completa el seu ventall d’activitats esportives al medi natural. D’entre els indrets en què ha escalat i ha fet travesses de manera independent o guiant clients, destaquen totes les serralades de la península Ibèrica, la serralada de l’Atles, la serralada dels Alps, la serralada dels Càrpats, la serralada dels Balcans, la serralada del Caucas, el casquet polar de Groenlàndia i totes les grans illes de la Mediterrània. És director tècnic de l’agència de turisme actiu Montnatura: www.montnatura.com.

18/3/09

Àlex Santos: "Molts dels conflictes del Barça sempre es repeteixen"

Presentació de L'entorn. Rere els passos del nuñisme al Col·legi de Periodistes

Àlex Santos autor del llibre L'entorn. Rere els passos del nuñisme (Cossetània Edicions) va explicar en la presentació de l'obra, que es va dur a terme dimecres dia 18 de març al Col·legi de Periodistes de Catalunya, que "molts dels conflictes del Barça es van repetint i acaben sent sempre els mateixos."
Per l'autor "el llegat de Núñez és encara molt viu entre nosaltres". Respecte a l'entorn barcelonista, Santos va explicar que "sempre actua de la mateixa manera. A més, fer el llibre m'ha ajudat molt a entendre al Barça i m'ha servit per veure com la història sempre es repeteix."
L'autor que va assegurar que no és ni nuñista ni laportista va comentar sobre l'etapa de Núñez com a president del Barça, que aquest "va basar el seu mandat en fer una gran gestió, però amb pocs títols." Santos comentà també que "el nuñisme va ser un moviment que va canviar el Barça de dalt a baix i que va donar una nova dimensió al club però vivint un dia a dia molt dur."
Segons Àlex Santos hi ha una similitud entre el moment en què surt Núñez com a president del Barça amb el moment en què va sortir Joan Laporta, en el sentit que "Núñez va sortir de la necessitat del barcelonisme que volia un canvi radical, cosa que també va passar el 2003 amb Joan Laporta."
Per la seva part, Josep Riera, director de la col·lecció Fora de Joc de Cossetània Edicions va comentar que en el llibre "hi trobarem moltes coses que ens sorprendran i que permetran refrescar molts moments del Barça". Afegí que "Àlex Santos explica l'origen del concepte entorn"; el llibre també serveix per entendre millor el mandat actual de Joan Laporta.

Més informació a:
Diari de Girona
e-notícies
Yahoo notícies
El Punt
EsportCatalà.cat
regió7.cat

Es presenten els volums V i VI de l’Obra Completa d’Artur Bladé i Desumvila i "Artur Bladé en la política i la literatura catalanes"

Els volums V i VI de l’Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila i el llibre Artur Bladé en la política i la literatura catalanes del segle XX, de Xavier Garcia, es presentaran dijous 19 de març, a les 7 del vespre, a la sala d’actes del Palau Marc, a Barcelona.
L’acte inclourà la presentació de l’exposició virtual "Artur Bladé i Desumvila: escriptor de l’Ebre català i cronista de l’exili". Intervindran Artur Bladé Font, de Sam Abrams, crític literari; de Josep Fornas, fundador d’Editorial Pòrtic; de Xavier Garcia, periodista, i d’Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes.

Cicle de la terra natal III. L’edat d’or
Aquest cinquè volum de l’Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila, que correspon al Cicle de la terra natal III, presenta —complet— el petit monument de la memorialística catalana del segle XX que és L’edat d’or; l’obra està formada per dues parts («Records de noiesa» 1907-1919, i «Records d’adolescència» 1919-1929), la segona de les quals veu la llum per primer cop, ja que havia restat inèdita fins ara.

Cicle de l’exili II. Viatge a l’esperança i De l’exili a Mèxic
Aquest sisè volum de l’Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila, que correspon al Cicle de l’exili II, acull dos llibres més d’aquesta gran crònica sobre l’exili que Bladé va elaborar amb l’objectiu de lluitar contra l’oblit; els quals són representatius de l’etapa mexicana: Viatge a l’esperança. Impressions d’un viatge a la nostra terra l’any 1956 i De l’exili a Mèxic.

Artur Bladé en la política i la literatura catalanes del segle XX
Aquest llibre —assaig biogràfic sobre la vida i obra de l’escriptor de la Ribera d’Ebre, Artur Bladé i Desumvila— recull la síntesi que el periodista Xavier Garcia ha anat elaborant des de 1971, quan va conèixer l’autor de Benissanet, que va esdevenir de seguida amic i mestre. Claredat d’estil, continguts amb substància humana, cultural i de paisatges i catalanitat integral, formen el nucli d’aquest treball.

Xavier Garcia:
Xavier García (Vilanova i la Geltrú, 1950), periodista, assagista i biògraf, ha exercit el periodisme a Barcelona (1972-1992) i, des d’aleshores, ha continuat la seva tasca de cronista de la cultura, història, personalitats i paisatges de Catalunya. Pioner del periodisme ecologista i antinuclear, ha escrit, igualment, sobre els historiadors locals i biografies diverses, entre les quals les sèries d’Homenots del Sud.

17/3/09

Cossetània publica el seu catàleg de novetats per a finals de març i l'abril

Cossetània ha enllestit el catàleg de les novetats editorials per a finals de març i l’abril, que inclou els següents llibres:

50 anys de la cançó. Els setze jutges i els seus contemporanis, de Joaquim Vilarnau.
Al vostre gust, de Tana Collados i Àgata Olivella.
A la col·lecció Fora de Joc, L'entorn. Rere els passos del nuñisme, d'Àex Santos.
A Azimut Turisme, la segona edició de El camí de Sant Jaume, de Joan Fiol Boada.
A Cooperativistes Catalans, Michaela Chalmeta, de Montserrat Duch.

Podeu consultar el catàleg en aquest enllaç

Dimecres 18 es presenta "Els millors plats de l'Àvia Remei" i "Les cabanes de volta de les Borges Blanques" a Barcelona

Les cabanes de volta de les Borges Blanques es presentarà dimecres 18 de març, a les 12 del migdia, a la Sala de Juntes de l’Obra Social Caixa de Catalunya, La Pedrera.
Intervindran Ramon Folch (socioecòleg i autor del pròleg), Miquel Rafa (Director de l’Àrea de Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya), i Ramon Queralt (autor).

El llibre Els millors plats de l’Àvia Remei. Trucs i recomanacions, de Remei Ribas es presentarà dimecres 18 de març, a 2/4 de 8 del vespre, a la llibreria Catalònia, a Barcelona.
La presentació anirà a càrrec de Josep Sucarrats, director de la revista Descobrir Cuina.



16/3/09

Xevi Cortacans: "Conèixer els ocells ajuda a reconèixer les espècies que trobem en el nostre entorn"

Presentació del llibre Conèixer els ocells (Muntanya de llibres)
Públic assistent a la presentació de la llibreria Muntanya de Llibres

El llibre Conèixer els ocells, de Jaume Sañé, es va presentar el divendres 13 de març a la llibreria Muntanya de llibres, de Vic.
Xevi Cortacans, responsable de la llibreria, va destacar la proximitat de les espècies que es troben detallades al llibre i el contingut pràctic de l'obra:
L’obra està feta aquí, no és una traducció d'un llibre fet a l'estranger, i, per tant, hi aparèixen espècies que trobem en el nostre entorn [...]
Conèixer els ocells és un llibre introductori, per a principiants. El seu valor es troba en què no és molt teòric ni tècnic, sinó que és sobretot pràctic [...]
Un dels interessos del llibre és que conté fotografies que permeten reconèixer molt més fàcilment els ocells, i no dibuixos, com molts d’altres.
Jaume Sañé, autor de Conèixer els ocells, destacà que la idea del llibre va sorgir de la manca d’obres de tipus pràctic per aprendre a reconèixer els ocells.

El vertigen del trapezista de Jesús M Tibau

Acabo de llegir El vertigen del trapezista. Si sovint s'ha comparat els llibres a una mena de viatge. Us he de dir que aquest ha estat un viatge múltiple i ple de coses diverses.
Quan escrivim i quan llegim, jo crec que sempre busquem les emocions. I quan llegim busquem especialment les que connecten el algun punt interior, conegut o desconegut, recordat o oblidat.
Quan llegeixo reculls de contes, m'acostumo a donar per satisfeta, si aquesta guspira que salta del llibre directament a l'interior de mi mateixa es dóna en un parell de contes o fins i tot en un de sol. Ja hauria valgut la pena llegir-lo.
Però aquests contes han estat per a mi un deixar-me portar de viatge, o bé de passejada, per les terres de l'Ebre, per la ciutat, pels pobles, pels masos, entrant a les cases i veient les famíliess i les persones.
I també ha estat un viatge en el temps, retrobant altres generacions, retrobant records d'infància que sempre s'assemblen una mica, retrobant una nena de trenes que no deia mai res a casa seva i que necessitava una manera molt especial de ser escoltada.
Hi ha històries tristes explicades amb sensibilitat i tendresa. Hi he trobat una dolça nostàlgia alguns cops. N'he llegit d'enginyosos i divertits. Alguns que ajuden a desmuntar tòpics.
I fins i tot hi he trobat un amic blocaire com a protagonista d'un conte. Quina gràcia que m'ha fet. Un dels premis dels Jocs literaris del Jesús, que Josep Manel va guanyar: fer-lo protagonista d'un conte. La història no correspon pas a fets reals, però amb permís de tots dos deixeu-me dir que és un conte que li escau.
Rellegir, com deia fa pocs dies, per a mi, és important. En aquest cas he rellegit sobre la marxa: acabava un conte i el tornava a començar abans de continuar amb el següent.
Cadascun d'ells ha estat una petita aventura interior. No és això llegir?

Post al blog Col·lecció de moments, de Carme Rosanas, sobre el llibre El vertigen del trapezista, de Jesús Maria Tibau.


14/3/09

Josep Maria Vallès reivindica els represaliats del franquisme en un llibre sobre el metge Battestini

Josep Maria Valles (El Punt)

L'espluguí Josep Maria Vallès ha recollit ara a Raffael Battestini i Galup (1886-1939). Catalanista. Víctima de la repressió franquista, publicat per Cossetània, el joc de despropòsits que va conduir a l'execució d'aquesta figura, que havia estat metge i director de l'hospital de Tarragona. Battestini va ser víctima del poder de l'exèrcit franquista i en aquest llibre l'historiador explica la trama de la seva condemna, una història de venjances i enveges amb noms i cognoms.
El dia 22 d'abril de 1939 el doctor Rafael Batesttini va ser afusellat, poc més d'un mes després d'haver estat detingut. La seva mort va ser com la de tants altres catalans que van patir la repressió franquista, tot i no haver tingut mai responsabilitats polítiques importants. Se li van aplicar tres càrrecs i quan ja feia gairebé un any que l'havien executat es va instruir un expedient que ordenava buscar a més de 60 entitats bancàries qualsevol rastre de la seva suposada fortuna en tant que se'l relacionava amb persones influents com ara el president Macià, i això va ser fet «amb una malícia exacerbada». Battestini era «un líder i una persona intel·ligent i culta» i per això se'l va condemnar, i per «una mena de competència deslleial, ja que va encarregar-se de modernitzar l'hospital». Vallès explica que era una persona «entranyable», i ho sap bé perquè va tenir l'oportunitat de conèixer-lo, ja que va exercir una temporada a l'Espluga de Francolí.
Amb la publicació d'aquest llibre, que conté poc més de 80 pàgines, Vallès s'assegura de «reivindicar» totes les persones que van ser represaliades durant el franquisme, «perquè, si no, el que fem és donar per bons tots els processos» que es van obrir «quan en realitat no havien fet res», diu. Vallès calcula que només a Tarragona n'hi va haver entre 650 i 700. I és per aquest motiu que l'historiador no dubta a l'hora de donar els noms i cognoms dels delators i els càrrecs que li van imputar els principals implicats.
Durant el judici es van cridar testimonis falsos per tal que el metge no en sortís amb vida, i els testimonis de descàrrec «van mirar de no perjudicar però tampoc es podien comprometre». Battestini va ser dels que no van voler anar a l'exili i ho va pagar amb la vida per «excessiva confiança», ja que «no va valorar que tenia enemics personals, gent al seu voltant que l'envejava». Avui no es pot saber què hauria passat si el metge hagués fugit, però Vallès subratlla que «les hipòtesis en història no serveixen».
Josep Maria Vallès (1945) és afeccionat a la història i actualment és el gerent del Casal de l'Espluga de Francolí. Ha tardat quatre anys a recollir tota la informació que ha obtingut de l'arxiu del Tribunal Militar i a fer recerca bibliogràfica, per contextualitzar l'època en què van passar els fets. Vallès és membre col·laborador del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà i de les Garrigues, on ha publicat diversos articles, i també és autor de diversos llibres, com ara L'Espluga de Francolí en els setmanaris de Montblanc (1903-1923). Ara diu que ja té a punt un altre treball històric de més de 800 pàgines sobre el franquisme a l'Espluga, on es van represaliar 84 persones. De moment, però, encara no s'atreveix a publicar-lo perquè «el material dels sumaríssims és molt sensible encara: hi surten noms dels testimonis, dels denunciants, etcètera.»

Article de Núria Roca al diari El Punt sobre el llibre Rafael Battestini i Galup (1886-1939).

13/3/09

Maria Josep Margalef: "Quaderns deltaics contribueix a fixar l'imaginari ebrenc"

Presentació de Quaderns deltaics a la Biblioteca Marcel·lí Domingo

El llibre Quaderns deltaics, de Josep Igual, guanyador del III Premi de Narrativa Cristòfol Despuig, es va presentar dijous 12 de març a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.
La presentació va anar a càrrec de Maria Josep Margalef, professora de llengua i literatura i escriptora. Margalef destaca la presència de l’imaginari ebrenc en l’obra:
El llibre Quaderns deltaics és el fruit d’un treball de molt de temps, en el qual hi trobem molts temes tractats en profunditat. [...]
L’adjectiu “deltaic” no vol dir que parli del Delta, sinó que està escrit des del Delta. El llibre contribueix a fixar aquest imaginari ebrenc i s’afegeix a noms consagrats com Sebastià Juan Arbó o Gerard Vergés.
Comparat amb el seu anterior dietari, El rastre dels dies, Josep Igual veiem que amb Quaderns deltaics el pensament s’essencialitza i la prosa s’afina.
Josep Igual féu un anàlisi de la seva manera d’escriure i d’allò que el lector podrà extreure de la seva obra.
En els papers que empleno hi conviuen el contador d’històries, l’observador de la realitat i també el gust per incloure alguna alenada poètica.[...]
Tant els aforismes com les entrades més llargues ens poden donar matèria per meditar o també per discrepar.

12/3/09

"Conèixer els ocells" és una eina per entrar en l'apassionant món de les aus

El llibre Conèixer els ocells, de Jaume Sañé, es presentarà divendres 13 de març, a les 8 del vespre, a la Llibreria Muntanya de Llibres, de Vic.
La presentació anirà a càrrec de Xevi Cortacans, responsable de la Llibreria Muntanya de Llibres.

T’agraden els ocells? Doncs aquí tens l’eina perfecta per entrar en aquest món apassionant. Aquest llibre t’obrirà el camí començant pel principi. Coneixeràs la biologia dels ocells, sabràs com fer menjadores i caixes-niu i aprendràs a identificar totes les espècies més interessants de la nostra fauna. És a les teves mans…

Jaume Sañé:
Jaume Sañé va començar de petit criant cucs de seda i ha acabat treballant amb animals de tota mena, des de cabirols fins a galls fers. És naturalista, fotògraf, operador de càmera i director, realitzador i guionista de documentals. Ha dedicat la seva vida a l’estudi i la divulgació de la natura, i així ha conegut més de setanta països de tots els continents.

Mor Josep Ramon Grau Mestres, coautor del llibre "Lluís Llach, el noi de cal Vall"

Cossetània lamenta la mort de Josep Ramon Grau Mestres, coautor, juntament amb Cinta S. Bellmunt, del llibre Lluís Llach, el noi de cal Vall.
Grau, nascut a Porrera el 1956, sempre va estar involucrat en activitats socials i culturals. Darrerament treballava a Reus, i vivia a cavall entre aquesta ciutat i Porrera. Fins l’any 2001 treballà de pagès al seu poble. Va ser un dels fundadors de la societat Vall-Llach SCP, juntament amb Eduard Duran i Lluís Llach, en la qual es va encarregar de plantar els primers ceps del cantautor el 1995. Durant dues legislatures va ser regidor a l’Ajuntament de Porrera pel partit dels Socialistes de Catalunya, i formà part del nucli d’amics que acollí Llach en el seu retorn al municipi. També és autor, juntament amb Fina Duran, del llibre Porrera, imatges d’un poble (1999).

11/3/09

"Quaderns deltaics", de Josep Igual, guanyador del III Premi de Narrativa Cristòfol Despuig, es presenta a Tortosa

El llibre Quaderns deltaics, de Josep Igual, guanyador del III Premi de Narrativa Cristòfol Despuig, es presentarà dijous 12 de març, a 2/4 de 8 del vespre, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, de Tortosa.
La presentació anirà a càrrec de Maria Josep Margalef, professora de llengua i literatura i escriptora.

Ofrenen literatura en estat pur, aquests quaderns, trenats des d’un jo o des de tota una assemblea d’ànimes, un relat en marxa on la trama no és cap altra que el pas dels dies i els sediments, fragmentaris i fràgils, que la voluntat del prosista va deixant-nos en la pàgina creativa i reflexiva. L’autor reuneix, amb destra cocteleria personal, tradicions i modernitats, certeses provisionals, perfils del do de gents, sabors, músiques… Aquests Quaderns deltaics apleguen les visions i plasticitats d’un escriptor de raça (Gerard Vergés dixit) que s’acull a l’eterna actualitat de l’humanisme.

Josep Igual:
Josep Igual va néixer a Benicarló, Baix Maestrat, el 1966. Viu a Sant Carles de la Ràpita, Montsià, des dels anys noranta. Ha conreat la poesia, la narrativa i el periodisme. La seva obra ha rebut diversos guardons com són el Ciutat de València de poesia del 1988, o el Sebastià Juan Arbó de novel·la del 1997. Entre els seus títols destaquen els llibres de versos 35 poemes (1988), Lector d’esperes (1990), Rebotiga del brocanter (1999), Poemes escollits (2007) i Ditades al vidre (2008). Ha publicat el llibre de contes Faules mamíferes (2007), els perfils biogràfics Retrats de butxaca (2006), els dietaris L’any de la fi del món (1999) i El rastre dels dies (2004), i les novel·les Cabotatge (1997), El cor cansat (1997), Les clarianes i els dols (2000) i Torn de nit (2005). En paral·lel a la seva vessant literària ha musicat textos propis i d’altres autors com a cantautor. Ha editat el CD Sort de tu (1998), i ha fet recitals arreu de la nostra geografia. Ha col·laborat com a articulista en diverses publicacions periodístiques, culturals i literàries. Amb Quaderns deltaics ha guanyat el premi Cristòfol Despuig de Tortosa del 2008.

10/3/09

"Secrets de Catalunya" retrata el país a través de singularitats que no apareixen a les guies

L'autor de l'obra, que edita Cossetània, és Xavier Sust

El llibre Secrets de Catalunya, de Xavier Sust, retrata el país a través de singularitats que no apareixen a les guies. L’autor ha volgut parlar en aquesta obra, que edita Cossetània, sobre la gent de Catalunya i d’allò que li és propi.
Xavier Sust, economista, també ha publicat els llibres Guia inútil de Catalunya, Misses dites i Fantasies animades d’ahir i d’avui. Per Sust, l’interès d’aquesta obra es troba en la manera en què retrata el país, a través de les anècdotes que explica, que s’allunyen d’allò que es publica habitualment: “El llibre parla de coses que no es troben explicades en altres llocs. El lector no hi trobarà sexe, ni cotxes, ni diners; parla de la gent. És com una revista, per tant, millor que no es llegeixi tot d’un cop." Xavier Sust ha volgut reflectir al llibre un sentit de país, tor parlant des d’una normalitat que, segons ell, no és real: “el llibre demostra sentit de país, donant-lo per pressuposat, però parla des d’una normalitat que no existeix. Tot i això, jo no tanco el llum.”
Per a l’autor també ha estat important aconseguir la complicitat amb el lector, a través de situacions quotidianes tractades sempre de manera suggerent i irònica. Sust ha volgut que hi quedéssin reflectides les diverses realitats del país: “El llibre parla de la gent, m’interessa el factor humà de l’obra. En les històries s’hi poden trobar dobles i triples sentits, dels que cadascú n’agafarà el que vulgui. A més, he volgut que hi hagués un equilibri territorial dels casos que s’exposen”. Xavier Sust també destaca el pes que té la figura paterna a l’obra: “A Secrets de Catalunya també hi he afegit, de manera conscient o inconscient, una mena de reconeixement a la figura paterna: en moltes de les històries hi apareix un pare, un padrí, un professor, o bé un cap; i sempre se’n parla en un sentit positiu.

"Tot el que no necessitàveu saber del nostre país" és el subtítol que finalment s'ha escollit per a aquest llibre, després d'haver descartat altres subtítols: "Consells pràctics per no solucionar problemes que no tenim", "Una guia absolutament prescindible per a la vida moderna", "Investigacions fins ara inèdites...i és lògic", "Té res, l'herbolari, per a la síndrome d'Estocolm?"; "Famosos de la televisió! Parelles d'estranquis! Fenòmens paranormals! Etcètera!", "Del Sant Crist de Balaguer al Pinotxo de la Boqueria passant per la Fresita i els tebeos de Bruguera", "Ridiculeses abordades de manera seriosa i solemnitats preses en broma", i "El passat no el deixem enrere sinó endins".

Xavier Sust:
Xavier Sust Novell és escriptor de poesia amb obra publicada, autor teatral amb obra estrenada i propietari d’una barbacoa amb obra vista. Atresora records en el sentit anglès de la paraula i també en el català. És economista, però vaja, se sent satisfet d’haver fet els llibres Guia inútil de Catalunya, Misses dites i Fantasies animades d’ahir i d’avui. I ja és estrany, perquè aquest és dels que mai no estan contents: quan era petit volia ser periodista, i ara que és periodista voldria ser petit.

9/3/09

Diccionari del vi i del beure

La jove i dinàmica editorial Cossetània ha publicat el Diccionari del vi i del beure, una eina interessant i útil per a tothom que es vulgui instruir sobre el món de vi i, en aquest cas, amplia el vocabulari i les explicacions a licors i cerveses, te, etc. No és el primer cop que aquesta editorial publica llibres del món del vi, ara mateix em ve a la memòria: Els vins del Priorat, de la Montse Nadal, El vi neix a la vinya, de Màrius Fuentes, o dins el licors: El llibre de la ratafia, de Jaume Fàbrega, tots dins de la col·lecció “El cullerot” d’aquesta editorial.
La publicació d’aquest diccionari és una bona notícia, per la poca bibliografia en català que hi ha del vi i els seus derivats, tot i que últimament sembla que la cosa es va bellugant i de mica en mica es van omplint els buits i les mancances. Així, fins fa poc ni tan sols hi havia guia de vins de Catalunya, i el passat mes de setembre va sortir la primera, i tenim notícies que ja s’està preparant la segona. També gaudim d’una revista excel·lent com “Cupatges” i darrerament el diari “Avui” ha tret un suplement digital, “Vadevi”.
Pel que fa al diccionari, no és un llibre que es va llegint de la primera pàgina a l’última, sinó que hi vas a buscar aquella terminologia que, pel fet de no ser de l’ofici, és més difícil de tenir en el teu vocabulari quotidià, o per saber que una barrica, no és un castellanisme, sinó una bóta de dos-cents i escaig litres, o que el carretell és una bóta de trenta litres.
També és important per mantenir la correcció i la pressió amb els noms de les varietats, i en aquest cas aquest diccionari no cau en l’error de confondre la carinyena amb el samsó, com s’ha posat de moda i es pot veure en algunes contraetiquetes d’ampolles de vi, quan el samsó correspon a la varietat francesa cinsault.
Si és cert que un diccionari té una altra lectura que un llibre normal, també és cert que, en aquest cas, quan busques alguna paraula, de seguida la vista se’n va cap a les altres paraules, que una mica més amunt o més avall et criden l’atenció. Aquest diccionari, com el publicat fa uns quants anys per en Xavier Rull a l’Enciclopèdia Catalana, és un bon instrument per endinsar-se al món del vi de casa nostra. Esperem que de mica en mica es vagin omplint els buits que encara s’han d’omplir, els vins hi són, només hi falta la literatura.

Article al blog de Jordi Castells i Guasch sobre el Diccionari del vi i del beure, de Joan Maria Romaní.

Terra alta

Jordi Llavina publicà un article a la revista Presència sobre el poemari Terra fonda, de Lurdes Malgrat. Llavina destaca el dramatisme que es desprèn dels versos de l’autora.
Lurdes Malgrat escriu una poesia complexa, d’una certa pretensió filosòfica, en què associacions diverses I analogies arriscades poden despistar el lector. Sovint fa servir “metàfores encobridores”. Hi noto un desig d’anar més enllà de la mera consignació de la realitat que ens envolta.[...]
El dramatisme latent dels seus poemes resulta un altre dels trets més remarcables, i el lector s’hi va familiaritzant per algunes de les imatges alucinades i belles.

7/3/09

"100 anys d'esquí a Catalunya", "Volta a Catalunya en BTT" i "Camins del serè" apareixen a la revista "Vèrtex"

100 anys d'esquí a Catalunya, Volta a Catalunya en BTT i Camins del serè, tres de les darreres publicacions de Cossetània sobre el món de l’excursionisme i el muntanyisme, aparèixen en l'últim número de la revista Vèrtex.

La ressenya dels llibres, d'Enric Faura, destaca la vistositat i el valor sentimental de les imatges que aparèixen a 100 anys d’esquí a Catalunya, d’Antoni Real:
El Nadal de 1908 uns atrevits excursionistes deixaven les primeres traces d’esquí a la neu dels Rasos de Peguera. Havia arribat l’esquí a Catalunya. Al llarg d’aquest segle la seva evolució ha estat espectacular, tant en materials, tècnica com sobretot en la transformació del territori, ja que ha portat molta riquesa als Pirineus, malgrat un impacte important sobre el medi. El conegut periodista de TV3 conductor del programa Temps de neu ha preparat un luxós llibre commemoratiu[...] A destacar dos elements importants: per una banda la riquíssima il·lustració, amb fotos de gran valor històric i sentimental que es fan mirar amb atenció. En segon lloc l’oferta que ha acompanyat el llibre, 15 forfets gratuïts a les estacions d’esquí catalanes.
El text també fa referència a la llarga trajectòria de la col·lecció Azimut:
La tardor passada la col·lecció de guies excursionistes Azimut, editada per Cossetània, va arribar al número 100. És important destacar la fita, ja que suposa la consolidació de la col·lecció comercial més ¡ extensa de guies excursionistes en català, amb diverses obres reeditades. Azimut ha aportat en aquests 100 títols una nova mirada sobre el territori i la concepció clàssica de les guies excursionistes [...] Però la col·lecció no s’atura. El número 101 retorna al seu lloc d’origen, amb el recull de 25 propostes excursionistes per les muntanyes que envolten el Camp de Tarragona, aplegades sota el suggeridor nom de Camins del serè, en al·lusió al vent que sovint visita aquelles contrades.

6/3/09

La presentació de "Els millors plats de l'Àvia Remei" a la llibreria Robafaves comptà amb una multitudinària assistència

Assistents a la presentació de Els millors plats de l'Àvia Remei a la llibreria RobafavesRemei Ribas durant la presentació del llibreEspartac Peran i Remei Ribas durant la presentació

La presentació del llibre Els millors plats de l’Àvia Remei a la llibreria Robafaves de Mataró comptà amb una multitudinària assistència. En l’acte, que es va celebrar dijous 5 de març, hi van assistir amics i coneguts de l’autora, Remei Ribas. La vetllada ja començà repartint barrets de cuiner per als assistents, i continuà amb aquest to informal. Entre els presents a l'acte, hi havia el fotògraf Pep Borrell, i el també mataroní Espartac Peran, qui presentà el llibre. Peran elogià la tasca de la Remei i la seva capacitat comunicativa: “Un dels valors de l’Àvia Remei és la seva vitalitat; sempre es veu vàlida per contiuar fent coses [...] La Remei té un do de comunicació que fa que ho expliqui tot amb gràcia.”
Remi Ribas dedicà les seves paraules a agrair la col·laboració de tots els que han participat en el seu nou llibre, i també va desvetllar alguns dels trucs i receptes. Va incidir especialment en el plat de la sípia amb pèsols, tradicional de Mataró.
La presentació acabà amb una degustació de bombons de xocolata fets per la Remei.