2/9/10

"Aigua pudenta", de Marc Capdevila

La lectura del llibre Aigua Pudenta, de Marc Capdevila, ha estat una sorpresa in crescendo. El que inicialment m’inspirava un decurs plàcid i lineal sense emocions, ha esdevingut una lectura interessant, on el grau d’intensitat creixia a poc a poc per anar transmetent un treball intens d’anàlisi de la condició humana, de replantejament davant l’inevitable final d’una vida, amb l’atenció i l’expectació en dosi suficient per aconseguir assaborir el secret més ben guardat, el punt final d’un desenllaç àlgid i sorprenent.

El llenguatge utilitzat reflecteix de manera adient el registre esperat del protagonista que relata, ara en primera persona, ara en tercera, el pensament i la veu d’una persona en l’inici del declivi personal produït per l’Alzheimer. La descripció dual proporciona un bon recurs narratiu i dóna riquesa expressiva al relat, fent molt agraïda la seva lectura.

El context històric del relat, enquadrat al final de la guerra civil, fa memòria d’uns fets i d’una situació que foren reals a casa nostra i que han marcat l’esdevenir de molts de nosaltres. Un relat entre el present i el passat, dualitat que conflueix en el desenllaç que va més enllà de la memòria i dels personatges.

Aigua pudenta és un llibre que crea una complicitat en el lector, convidant-lo, mitjançant l’objectiu del protagonista de fer públic un secret del seu passat, a analitzar la importància de les paraules, de la memòria i del pensament.

Ressenya de Rosa Mas, participant en la promoció de la novel·la Aigua pudenta, de Marc Capdevila.