6/10/10

"Pel Matarranya en BTT" és la primera guia per a bicicleta de muntanya de la zona, amb recorreguts aptes per a qualsevol nivell

Aquest cap de setmana es duran a terme els actes de presentació de la guia Pel Matarranya en BTT. 14 itineraris pel Matarranya Mitjà i Baix, de Francesc Roig Loscertales, en aquest horari:
Dissabte 9 d'octubre, a les a les 9 del matí, sortida en bicicleta “De l’Algars al Matarranya en BTT”, a càrrec de Francesc Roig, des de la llibreria Serret, a Vallderoures. A les 7 del vespre, presentació del llibre Pel Matarranya en BTT a l’alberg Els Olivers, a Horta de Sant Joan.
Diumenge 10 d’octubre, a 2/4 d'1 del migdia, signatura d’exemplars del llibre Pel Matarranya en BTT a la llibreria Serret.

El Matarranya és un dels ecosistemes fluvials mediterranis més ben conservats de la Península Ibèrica. Un medi natural de gran qualitat, vertebrat al voltant del riu i amb el que l’home ha mantingut des d’antic una estreta relació. Deixant enrere els abruptes relleus dels Ports en el camí cap a l’Ebre, el Mig i Baix Matarranya es converteixen en una zona òptima per als amants de la bicicleta de muntanya, amb una densa xarxa de camins que transcorren per les valls, barrancs i moles que el sistema fluvial ha anat creant i que permeten dissenyar interessants recorreguts aptes per a qualsevol nivell d’exigència. En aquesta guia, la primera per a BTT de la zona, us presentem un recull d’itineraris que us permetran descobrir-ne els principals indrets, tot gaudint del seu privilegiat entorn natural.

Francesc Roig

El Francesc Roig va néixer i viu a la vora del Mediterrani (Vilanova i la Geltrú, 1962) però el mar mai ha exercit sobre ell cap mena d’atracció. Com molts coetanis, va iniciar la seva relació amb el medi natural amb els “padres” Franciscans, uns il·luminats de l’època que no portaven hàbit i que intuïen que la formació de persones requeria d’alguna cosa més que tancar nens en aules per ensenyar-los de lletra. De l’excursionisme infantil va passar a un muntanyisme més exigent, però aviat va acceptar que mai seria una estrella de l’alpinisme (li faltaven les habilitats necessàries) ni faria de la muntanya la seva forma de vida (l’interessaven també d’altres coses). Amb la ingenuïtat pròpia de l’època, va llicenciar-se en Biologia esperant comprendre millor com funcionava tot plegat, i des de llavors no ha deixat d’aprendre. No participa activament en cap grup excursionista, no ha viatjat a indrets exòtics i no escriu als mitjans especialitzats, tot i que no ho descarta, reconeix que no es troben entre els seus projectes immediats.